L'Europa dels Munsenyors
— Luigi Prenanfetas
Pel que fa als partits proto-carlins que persisteixen en la vana aspiració de ser legitimats a forca de vots, hem de ser molt durs amb l'actuació del grup Carlins i Ultramuntans (CiU) que presentava en el cartell electoral una llista digna del millor tractament pels seus especialistes en alienació de masses. Que Munsenyor Muns es quedi sense el seu escó de diputat a Estrasburg per la manca de previsió dels responsables de les llistes és, senzillament, intolerable.
Munsenyor Muns és una peça insubstituïble en el Parlament Europeu. Dels tres diputats de CiU un s'apuntava al grup Carlí - Liberal, un altre al Demòcrata-Carlí, i Munsenyor Muns, representant del grup Catòlico-Carlí, entroncava directament amb la tradició carolíngia dels clergues instruïts, enviats pel Molt Honorable i Legítim, amb plens poders per controlar els altres dos. Inexplicablement, el Molt Honorable i Legítim, tocat per l'estigma diví de la paràlisi facial, va abdicar de les seves naturals funcions de digitalitzador de llistes i va delegar aquesta feina, aparentment senzilla en l'inepte i ex-reformista Roca.
Munsenyor Muns adquiria com a diputat electe, els avantatges dels becats per a cinc anys, és a dir, el Vaticà estalviava uns diners en concepte de sou que gentilment pagava el pressupost d'aquesta entelèquia comunitària. Per la negligència i per l'estultícia de l'equip d'en Roca, el Sant Pare es veurà obligat a distreure de les seves intencions algun que altre caleró amb què cobrir les despeses de Munsenyor, i prou bé sabem el que això significa per a la reconversió econòmica de les arques vaticanes: acomiadament d'un batalló de guàrdies suissos, supressió de les pàgines esportives de l'Observattore Romano, 50% menys d’il·luminació nadalenca durant els propers tres anys, etc Misèries, aquestes, que s'haurien pogut evitar si el Molt Honorable i Legítim no hagués confiat l'elaboració de les llistes electorals a l'inepte i reformista Roca.
A més, les repercussions d'aquesta sensible pèrdua, ja s'han fet sentir: El Sant Pare es va abstenir de beneir en català el passat diumenge i corren rumors per les vaticanes cambres, d'una natural predisposició papal a ignorar aquesta llengua i aquesta terra. No parlem ja de les dificultats amb què es trobaran les beatificacions i santificacions en curs, així com la previsible anul·lació del vist-i-plau per la proclamació com a bisbe de la Seu d'Urgell ( i per tant co-Princep de l'únic Estat Català del món) del nostre Molt Honorable i Legítim.
Qui és en Gasòliba per encapçalar una llista? Qui és aquesta tal Conxita per anar en segon lloc ? Des de quan una dona pot passar davant d'un home ( i més si aquest és qui és? Quins mèrits han contret per substituir el legítim cap de llista Muns. Muns? Cap. A més, Gasòliba cada cop que es trobava en públic esgrimia el mateix equívoc argument:
«Voteu-nos a nosaltres» —deia amb veu pastosa— «així tindrem el quart diputat català». S'oblidava que per desgràcia el populatxo, gràcies a les calculadores sap comptar i posats a triar un quart o cinquè diputat català, pel mateix preu el tria en qualsevol llista.
El Molt Honorable i Legítim faria molt bé fent afusellar l'equívoc i pastos Gasòliba i a l'inepte i ex-reformista Roca i enviant la Conxita al lloc que naturalment i pel seu sexe li pertoca: la santa llar per a cuidar els fills i el marit i/o al sant convent.
Un altre partit pseudo-carlí, l'Entestament Reialista de Catalunya (ERC) ha tret un minso resultat malgrat la seva aliança natural amb els monàrquics bascos i els carlins gallecs. Un sol diputat és un bagatge insuficient per a l'històric i sovint histèric partit. L'obsessió de Barrera per l'enemic natural messetàri, i la no compareixença del líder dels monàrquics entestats Hortalà, durant la campanya electoral, han restat vots a aquesta coalició i en el millor dels casos l'obsés Barrera només serà dos anys a Estrasburg.
El Molt Honorable i Legítim faria molt bé fent afusellar l'absent Hortalà i fuetejar a la Placa de Sant Jaume l’obsés Barrera.
Els post-carlins del Club de Defensa d'en Savalls han topat amb la seva pròpia incompetència, ventant personatges messetàris a Catalunya i catalans a la messeta. El resultat és, per tant, equilibrat: ni han tret vots aquí, ni els han tret allà. El Molt Honorable i Legítim faria molt bé degradant el Duc a Baró i penjant en Punset al Pati dels Tarongers.
Que hem de dir els irreductibles ultra carlins del Per Poders (p.p.), pírrica victòria, si entenem com a victòria no perdre més de tres diputats... No s'hi valen refundacions, ni espasmes de reconeixement internacionalista, ni retorns de fills pròdigs. Estricta disciplina conservadora anglesa, i retorn a la mà dura, que només veiem possible si el Molt Honorable i Legítim estira públicament de les orelles el cap de llista i afusella un de cada cinc militants del partit.
La derrota moral de les forces carlines parlamentàries ens mostra que el veritable i únic camí pel triomf del carlisme redemptor és la Tradició, i la tradició diu que el carlisme es desenvolupa en la clandestinitat, atacant el Poder del corrupte Estat Democràtic amb audaços cops de mà.
L'èxit de la candidatura guerrillera del general Mateos així ens ho demostra. El poble, inculte per naturalesa, ha sabut comprendre allò que li és consubstancial: saber qui mana per poder-lo obeir. El populatxo ha vist el general Mateos ha triomfat en totes les seves accions punitives contra els liberals socialistes. Com un Savalls reencarnat, ha derrotat el liberal Boyer i la seva columna socialista en l'acció del Palau de Justícia de Madrid. Seguidament, apareixia en Zamora per castigar i desconcertar les tropes governamentals que en la seva fugida deixaren a l'escamot carlí gran quantitat de material i alguns autògrafs. La secció femenina, sota el comandament de la seva filla Coloma, infligí una suculenta derrota a la guarnició isabelina, empastifant la mateixa Isabel.
El general Mateos ha aconseguit despertar les masses després d'anys de sopor democràtic. El crit alliberador de «Deu, Papa i Propietat Privada» preveiem un futur proper en el qual un milió de generals Mateos, després del corresponent aprenentatge opusdeístic i d'uns cursets intensius de mercantilisme marià, sortiran dels seus amagatalls per bufetejar públicament tots aquests corruptes mandataris socialistes. El futur és la guerrilla. El carlisme i la propietat privada avancen!
El Molt Honorable i Legítim faria bé nomenant Comandant Suprem de les Forces Carlines Europees Meridionals el valent i audaç general Mateos, imposant-li la Creu Flamejada de Sant Jordi i atorgant-li el títol de Marques del Parlament.
