Operació 92
— Camil Josep Cel·la
- Hola Roca, passa, passa. I no tanquis la porta que ara puja l’Arcadi
- L’Arcadi també és convocat?
- De fet no és necessari, però des d’aquella enrampada que vaig tenir pujant un marge a Queralbs, penso que els quartets són millors que els trios.
-Sí, en això dels números tot són opinions. Què fa la Marta?
- Morros. Em fa morros Miquel. Des que arribo a casa no paro de sentir la mateixa cantarella «Què té la Carmen Romero que no tingui jo? Que no soc una dona i a més la teva? Pensa Jordi com ens anirien bé uns calerons fixos a fi de mes durant quatre anys» No puc ni veure tranquil·lament les coses que he fet al telenotícies.
-És que, honorable, això és una dona ...
-Sí. i això és el més greu: Travessa -com totes les dones- una etapa febril de deliris de grandesa i en el seu deliri vol ser alguna cosa més que una dona, com per exemple diputada. Tot el dia Miquel. Tot el sant dia sentint: «Cap de llista per Girona i et faig canalons el diumenge…»O «senadora per Tarragona o t’omplo de «bonsais» el Pati dels Tarongers». Per cert. Roca què és això dels «bonsais» i que tenen a veure amb mi?
-Foteses. Honorable. Són arbrets japonesos.
-M'agraden els japonesos. Petits i sempre anant per feina ...
-Bon dia. Honorable. Hola. Roca. Què puc passar?
-Passa, Arcadi passa.
-Doncs ja sóc a dins ... M'he entretingut una mica perquè hi havia uns turistes eslovens fent fotos la Placa de Sant Jaume i ateses les excel·lents relacions que mantenen les nostres dues nacions oprimides, he volgut donar una millor imatge institucional deixant-me fotografiar donant a menjar als coloms.
-Molt propi Arcadi. Segur que t'has fet portar els coloms d'Olot.
-Però qui …? Com ho sap? Ah! En Prenaf...
-Shhh! Aquest nom és impronunciable.
-Que va. Honorable... Si inclús en Miró i en Ardévol el pronuncien bé.
-Arcadi. El que vol dir l'Honorable és que en Prenf... Hi és però no hi és. Que és aquí. Que nosaltres sabem que és aquí. Però aquests temps en què les parets tenen orelles, ningú més no ha de saber que és present. Ho has entès?
-Sí. Miquel. Inclús he pres uns apunts per no oblidar-me'n.
-Be...
-Ejein... Això. Honorable ... Com està la Marta?
Malament, Arcadi. Problemes de dones, ara tot just li explicava a en Miquel. Bo. Ara que hi som tots, podem començar la reunió. En cas d'interrupcions no previstes, preguntes de la premsa o de la resta de companys del partit i/o Govern, s’ha de dir que avui hem discutit el nou uniforme de les mosses d'esquadra, segons projecte dissenyat per Pere del Ferro. El Sr. Pre... Aquí present, però no present, serà designat pels assistents que l'interpel·lin amb el nom de Luigi...
-Honorable... Luigi? Però sembla italià. No ens serien més escaients Roger, Bernat o Ausiàs?
-Jo entenc que la proposta del Molt Honorable és i serà la més encertada i que traspua, com sempre, la delicadesa d'aquell qui és i serà infal·lible.
-Gràcies. Arcadi. Continua tu. Miquel...
-Senyors, reunim indicis més que suficients que demostren que el nostre home a l’Ajuntament de Barcelona ha estat descobert. El setge a què ha estat sotmès per l'usurpador govern socialista central, s'ha anat tancant els darrers dies, fins al punt que ja s'ha fet pública la proposta de creació d'un comissari plenipotenciari controlador dels jocs del 92, amb dependència directa de la vicepresidència del Govern.
-Quin desastre ...
-Cert. Roca, pot ser un desastre si no hi posem remei, i jo, amb la Marta fent-me la punyeta amb les llistes electorals no puc concentrar-me per trobar-hi la solució. Tu que en penses, Luigi?
-Jo, amb les últimes dades del Centre de Recerques Proto-Sardanistes (CRPS) a la mà, m'atreviria a forcar la situació, fent-lo passar aquest mateix vespre a l'altre cantó de la placa de Sant Jaume.
-Però això és una operació molt arriscada, jo hauria d'improvisar una maniobra de distracció davant dels municipals de la porta, i de nit seria molt sospitós veure el vicepresident del Parlament de Catalunya donant menjar als coloms adormits entre els flaixos dels turistes noctàmbuls.
-Per què no organitzes un concurs de pintura falsa nocturna?
-Honorable! Ejem, la idea és bona, venint d'on ve, però organitzar un concurs de pintura falsa és una feina complexa. Prefereixo els coloms animals urbans ...
-Home Arcadi, sempre pots passejar amb un plat de llet i donar de menjar als gats… Cridarem als de TV3 i direm que és una campanya de sensibilització ciutadana dels animals urbans. Electoralment podria donar-nos vots dels Alternatius Verds ara que en Santi Vilanova sembla que torna a l’òpera i es deixa estar això de la política.
-Si tu, Miquel, ho creus convenient i pel bé de la Causa, així es farà. Però els gats me'ls trio jo...
-Bé, com deia, i segons les dades del CRPS, l'estat d'opinió general després dels últims moviments és satisfactori. Per un cantó hem anul·lat el fracàs electoral de les eleccions al Parlament Europeu amb el discret control a què sotmetem en Club de les Regions Europees, sota l'encoberta amenaça de federar-nos amb Andorra i inundar el Mercat Comú de paraigües «Made in Taiwan». Tenim el nostre home al Vaticà i l'Església catalana encantats amb les declaracions del conseller Comas sobre l’impost religiós, i el que és més important: després de la inauguració de l'Estadi Olímpic tenim la fe i l’esperança dels nacionalistes radicals i la dels no radicals en el nostre projecte per Catalunya...
-Projecte? Quin projecte?
-Honorable, de vegades feu cada pregunta ... Com deia, no crec que influeixi en les expectatives de vot per a la nostra coalició el desemmascarament del nostre home a l'Ajuntament de Barcelona, ans al contrari, una ràpida campanya de premsa ben dirigida, presentant-lo com un desertor del corrupte règim socialista que ha vist la llum i s'ha passat a la Legitima Causa, crec que convenceria molts indecisos.
-Després de la conferència de premsa, l’haurem d’amagar en un lloc discret i… no sé, no sé… La Marta em farà moltes preguntes. Voldrà conèixer-lo, convidar-lo a una ratafia…
-Honorable, podem ingressar-lo en alguna d’aquestes residències per a la tercera edat que supervisen els inspectors del conseller Comas. No el trobarà mai ningú i dubto que la Marta vulgui visitar-les totes.
-No la coneixes tu a la Marta...
-Bé. senyors alguna objecció a la proposta?...
-Doncs serà aquest vespre. Tu. Arcadi ves a buscar els gats, els fotògrafs i els turistes. Tu Roca te'n vas a discutir amb l'Ajuntament la taxa per l'ocupació de la via pública que ens volen fer pagar pels Mosso de la porta i discretament li fas saber al nostre home el pla. Jo m'encarrego de preparar la roda de premsa, la confessió i cridaré al Collell perquè es facin la foto donant-se la mà, a més prohibiré a en Núñez que faci res espectacular durant la setmana que ve.Els titulars han de ser postres! I finalment vós, Honorable, feu que el Conseller Comas us recomani una residència inisnspeccionable amb el confort necessari per al nostre visitant. Els sembla bé les 11,06,49 per a l’operació?
-Que espavilat que sou. Prreii... Perdó, Luigi, sembleu jo. Sempre aprofitant qualsevol ocasió per vendre un producte...
-Ejemmm... Gràcies Arcadi. Senyors sincronitzem els nostres Rolex. Falten dotze hores i trenta-dos minuts per «l’Operació 92». Si no hi ha cap novetat, la propera reunió en el lloc i a l’hora de costum. Alguna pregunta?
-Jo tinc un petit dubte sobre la meva tasca en el pla... Qui és el nostre home en l'Ajuntament de Barcelona?
-Maragall, Roca. Pasqual Maragall.
