Contribució Olotina al descobriment i la colonització d’Amèrica
— J. G. P.
Intentarem aquí repassar les notícies històriques que hem pogut recollir sobre la contribució d'olotins, i també l'empremta deixada per la nostra ciutat i comarca, en diversos racons del nou món, a través de la ciència, la toponímia, els costums, etc.
No és fins al tercer viatge de Cristòfor Colom (no ens estendrem aquí sobre la tesi de Francesc Caula segons la qual l'almirall Colom era de Sant Joan les Fonts), que es produí entre el 1498 i el 1500, en què trobem una referència que fa menció de les nostres terres. Exactament en el rol de la tripulació, figura corn a soldat un tal «Joseph Bassols, arcabucero, de la Montaña»
Tot ens fa pensar, doncs, el cognom i l'origen, que es pot tractar possiblement del primer olotí que trepitjà terres americanes.
L'altra referència, aquesta ja més explícita, no es troba fins uns anys més tard, i és concretament en la narració de l'expedició que F. Hernández de Córdoba efectua a la península del Yucatan.
Aquí figura un altre soldat, «Ioachines Capdevila de Olot, de oficio tejedor» Precisament aquest soldat figura castigat el dia «de la Asunción del año del señor de 1517» per «bravuconerias y avasallar varias indias» El càstig no segué ésser gaire greu, perquè el trobarem un mes més tard; el 17 de setembre, participant en el fet d'armes del «Cabo Gracia de Dios».
Aquest dia, sempre segons la crònica d'Hernández de Córdoba, «murieron muchos e bravos soldados de los nuestros». La crònica no farà cap més referència d'aquest Capdevila, i per tant hem de suposar que morí en aquesta acció, per la qual cosa s'ha de considerar probablement com el primer mort olotí en terres americanes. L'aportació més decisiva, però, que fan les gents d'Olot en terres d’Amèrica durant el segle XVI és, sens dubte, la protagonitzada pel sacerdot «Esteban Sala, catalán, de la villa de Olot» que participa en l'expedició de Gonzalo Jiménez de Quesada (1536 - 1537) per terres de l'actual Colòmbia, on ajuda a fundar per primera vegada Santa Fe de Bogota.
Encara avui es conserva a la capital colombiana, concretament a l'Avenida Magdalena, un senzill monòlit que recorda el sacerdot olotí, el qual fou sens dubte el fundador del poblet de San Francisco Olotino, a 45 km de Bogotà.
Aquest poblet deu ésser el primer poble que recorda la capital de la Garrotxa en terres americanes. Més tard, com passa amb molts altres noms de llocs catalans i castellans, tenen la seva rèplica en l'extens continent sud-americà.
L’Enciclopèdia Espasa recull almenys quatre noms diferents de pobles i ciutats que porten també el nom d'Olot, a més de la nostra ciutat. Són:
1.- L'esmentat poble de Colòmbia, San Francisco Olotino
2.- Olote, a l'estat mexicà de Tilalca
3.- Santa Sabina de Olot, a la província de Puelches, Argentina
4.- Olot, a Veneçuela.
Tots aquests són pobles no gaire poblats. El més gran és el de Santa Sabina d'Olot, a l'Argentina, que tenia el 1984, 3.000 habitants.
Tot i així, pensem que és absurd que el nostre Ajuntament no hagi encara pensat en un agermanament amb algunes d'aquestes poblacions que porten al món el nom d'Olot, mentre que s'ha pogut fer, absurdament, amb l'illa de Pasqua.
A partir del segle XVII, són ja diversos els olotins que participen d'alguna manera en la colonització americana, corn a sacerdots, soldats, «comenderos», comerciants, «capataces», etc. El més famós sens dubte fou Just Peracaula, (Olot, 1643 - Lima, 1710) que anà a Amèrica com a comerciant d'esclops, i arriba a subgovernador del departament de Quintza, al Perú.
Aquest olotí, nascut al carrer dels Valls Nous, tingué no poca fama d'home dur i violent, que protagonitza un obscur afer en què desapareixerem els cabals del departament. «Hombre proclive al dispendio y a la luxuria con las indígenas». Com podem veure, no tot van ésser roses i flors.
El segle XVIII, la il·lustració va portar alguns savis i científics a Amèrica, entre ells algun garrotxí, com el biòleg Albert Castells, de Besalú, autor d'alguns llibres de zoologia entre els quals figura un conegut «Tratado y enseñanzas de la cría y adiestramiento de las llamas del altiplano», publicat a Santiago de Xile el 1780.
Personatge del qual, per cert, cap referència no se'n fa en el recent llibre sobre Besalú del Sr. Joan López. Però és també cert que, en segle de les llums es produí un gran increment del comerç d’esclaus cap a Amèrica.
No és cap secret, doncs, que algunes de les grans fortunes de la industrialització olotina es produïren precisament mitjançant aquest innoble tràfic. I no en va, encara es coneixen avui alguns bells indrets olotins, com el Prat de les Indianes, que recorden aquell temps i l'origen de les grans fàbriques del tèxtil.
Així doncs, «indianes» provindria de les concubines que portaren aci aquells personatges i dels seus teixits estampats.
Després, la contribució olotina a Amèrica, durant els segles XIX i XX, l'aportació cultural, els sants d'Olot a Amèrica, l'exili de la Guerra Civil és sobradament conegut i estudiat. Fins aquí, doncs, unes breus notes, amb motiu del Ve. Aniversari del Descobriment.
Només cal esperar ara un cert reconeixement oficial a aquestes gestes, per part dels nostres Ajuntaments, dedicant almenys algun carrer o afavorint estudis d'aquesta època tan oblidada pels historiadors a casa nostra.
1.- FRANCESC CAULA.- El origen de Cristóbal Colom. Un antepasado del manso Colom, en San Juan les Fonts. La Tradició Catalana, n.235 - Olot, 6- VIII-1934.
2.- DIEGO COLON- Crónica de los viajes del Almirante. Sevilla, 1508.- Editora Nacional.- Madrid, 1964.
3.- Ibid., pag. 57.
4.- FERNANDO HERNANDEZ DE CORD0BA.- Relato verdadero de los viajes y conquistas de la Nueva España. Valladolid, 1539.- Edició facsímil- Ed. Leteradetira.- Barcelona, 1979.
5.- Ibid.. pag. 32.
6.- Ibid.. pag 64.
7.- I no, com afirma Ramon Sala, que es tractaria del dominic de Castellfollit Isidre Canadell, que mori a Cuzco per ferides dels indigenes, el 1592, al seu treball.- El P. Canadeli i els seus orígens garrotxins. Bosctosca, n o 5, 16-XI-1973.
8.- FERNANDO DE SANT1LLAN.- Relación del origen, descendencia, politica y gobierno de los indios. 1564.- Historia de Colombia.- Chiquinquirá. 1897.
9.- Dades facilitades per Miquel de Garganta, que residi a Colombia del 1940 al 1965.
10.- Enciclopedia Espasa. Vol 67.- Madrid, 1943. Vocable: 0101 Fr. Justo Pérez de Urbiel.
11.- G. E. C.- Vol. IX- Article signat per J. Murla.
12.- Segons dades faciliiades per l'Arxiu Casula. Pasquí sense firma, probablement editar a Lima.
13.- Vegi's J. M. Corominas.- Besaid en el tiempo.- Ed. Diputació de Girona.- Girona. 1960.
14.- Aquest lema ha estat estudiat per Ricard Jorda. Les indianes, teixits o records pretèrits? - Revista Pyrene. 2°epoca, núm 7.- Olot, 1958.
15.- Entre altres autors, per Alexandre Cuellar, Jordi Pujiula i Jordi Canal, en treballs que toquen aspectes parcials.
