Primer retorn del guerriller Mussol
— Eiximenis de l’Ossobuco
No cregueu pas que la informació que he tingut a l'abast sigui estrafolària, insòlita o extravagant; he treballat les mateixes dades que tots els altres historiadors interessats en les guerres carlines. Tampoc no és que hagi llegit entre línies, tot el contrari, us trameto totes les referències del que he indagat. No he fet com aquells autors que, portats per criteris científics - racionals, no accepten el que la ciència no pot explicar, oculten les notícies que no poden raonar amb els seus esquemes, neguen els fets estranys o paranormals que no donaran a conèixer fins que la ciència no els pugui comprendre, i fins i tot inventen aclariments per ais successos misteriosos o esotèrics. Aquests són els esdeveniments de la revolta deis Matiners que pacientment he recopilat. Us els presento sense amagar ni tergiversar res. A vosaltres us correspon jutjar.
-"Què vols, Boquica?", va demanar en Jaume Galceran, assegut al banc de pedra del porxo.
-"Vine amb nosaltres, Galceran", li respongué el de dalt del cavall mentre brandava un trabuc amb la mà esquerra.
-"No pas ara...". Clarifica el del pedrís, tot gronxant les cames, sense abaixar la vista.
Sense baixar del terçó en Puig ajupí el cap com si volgués que el seu interlocutor el pogués escoltar millor, i també abaixà el canó de l'arma.
-"Ara és l'hora, Jaume. Els cristins malparits han mort el teu germà, que era un bon home, i només ho han fet per fotre’ns".
El petit de Cal Queraltó alcà la vista, serrà les dents i pregunta:
-"Què en faig, de la mare? I la collita...? "Després afegí amb una altra entonació: "Suara jo soc l'amo...".
En Josep alçà el cap per tal que la seva veu s'oís de més amunt, com si volgués que així les seves paraules es revestissin de certa autoritat:
-"A tu també et mataran. L'hereu només arreplegava llenya durant el toc de queda. Per axó calia matar-lo?"
-"Els Queraltons no els hem pas fet res, ais soldats", crida amb histerisme alhora que d'un salt s’aixecà del seient. "Que ens deixin en pau!" afegí per cloure aquella frase pronunciada totalment posseït pel mal de mare.
-"Vosaltres no els heu fet mai res, ais soldats". Li contesta amb to alterat. "Però ells a vosaltres sí, que us han fet", deia acostant-se més a la porxada. "No vols venjar la mort d'en Remón?", acaba de manera greu.
El Queraltó s'estira com si volgués estar a la mateixa altura que el seu discutidor, i va dir: -"Sí, que el venjaré!". S'ajupí i prosseguí: - "Però no adés, ja ho faré quan em vagui".
El genet feu girar el bai i quan li dona l'esquena, bo i alt li increpa: -"No siguis cagadubtes, és el moment dels valents, deis qui els tenim ben posats".
Va córrer fins a posar-se al davant de la cavalcadura. "Collons, Boquica, jo no soc cap covard. Sap Déu que venjaré el meu germà". I abaixant els ulls digué: "Ara no és pas el moment".
Se'l mirà de fit a fit. "Sí que és l'hora. En Benet Tristany i els seus s'han aixecat a Solsona, el Ros d'Eroles també campa per la muntanya, suara és l'ocasió, Jaume".
Se'n tornà caminant lentament cap al cobert. -"No els conec, jo, en Benet Tristany ni el Ros d'Eroles...".
En Boquica gira el cap i proferí: "Però em coneixes a mi". Espero l'animal i mentre marxava pronuncia: "Si no vols venir, tu mateix, Galceran
I resta immòbil davant la casa dels Queraltons, mirant com en Josep Puig s'allunyava acompanyat d'en Joan Cavalleria, que l'esperava sota l'alzinar. A en Joan també el coneixia.
El Queraltó entra a la lúgubre cripta. Per l'arcada de la porta, que ara quedava al seu darrera, penetrava la tènue llum del capvespre. A terra i al mig de l'estança jeien les restes d'un descompost esquelet; entre el que quedava de les costelles hi havia una estaca de fusta clavada al sòl que, possiblement era la causa del seu llastimós estat. En Jaume va sentir fressa. Ràpidament, s'ocultà entre l'ombra mentre amatent, esperava el succés.
-"Qui va?", cridaren els de fora. "Sortiu amb les mans enlaire i sense fer cap ximpleria!".
- "Veniu a buscar-me si els teniu prou grossos", respongué des de la fosca sepultura. Sense cap arma, arranca l'estaca d'entre les despulles d'aquell infeliç i s'arrossegà fins a tocar la paret.
