Cinquè retorn del guerriller Mussol
— Eiximenis de l’Ossobuco
Després de llegir-los vaig comprovar que en tots coincidia una signatura, "Onofre de Prat Dip".
-"Continueu, que tot encaixa."
-"La nit del 15 al 16 de febrer els homes de Tristany, el meu parent Borges, Griset de la Cabra i Vilella atacaren Cervera."
-"Era lluna plena", puntualitzà l'oficial doctor.
-"Ens dividírem en quatre grups. El Ros d'Eroles i el Mussol s'adreçaren a la residència del governador militar. Benet Tristany assalta l'administració de rendes. Els homes de Fornells i Vilella vigilaren la caserna de la Guàrdia Civil. Jo era amb el grup d'en Borgetes i ens encarregarem de la guarnició militar. Passada la mitjanit es donà l'ordre d'atac. Fou horrible. El Mussol i el meu sogre s'acarnissaren amb aquells soldats vençuts per la sorpresa. Els mossegaven al clatell fins que sagnaven. Ens férem amb 90.000 rals, tabac, pólvora i mosquetons. A més, alliberàrem una trentena de presos que s’uniren a nosaltres. Sortint de la ciutat vaig perdre de vista el Mussol, però una gran ratapinyada ens mossegà al coll a mi, a en mossèn Benet i al rector."
-"Us feren aquestes ferides que teniu sobre la fosseta suprasternal?", interrompre amb erudició el jove facultatiu.
-"Els vostres companys també les tenen?"
-"Sí, efectivament. Ells també les tenen. Dos petits orificis i amb la mateixa precisa distància de separació."
-"Interessant... Però continueu."
-"Quan arribàrem a Guissona, Tristany s'envalentí i ens porta a Calaf. El general Manzano ens perseguia, però l'emboscàrem a Terrassa, D'allí reculàrem fins a Santpedor on el coronel Baixeres ens començà a hostilitzar. Ens dividírem en tres grups, un de dirigit pel canonge, l'altre per Porredon i el darrer per Vilella. Griset de la Cabra torna a Tarragona mentre Tristany intentava agrupar les forces localitzades en la zona Solsona - Cervera. Les tropes governamentals, ara sota el comandament de Pavia, ens perseguien furiosament. El dia 15 es decidí llicenciar les forces carlines. Els tradicionalistes es dispersaren i nosaltres ens refugiaren a Llanera, però fórem sorpresos pels soldats de la reina. En Mussol i el Ros d'Eroles pogueren fer-se escàpols gràcies a la seva condició de vampirs."
-"I com fugiren?", pregunta en Gaietà Freixa.
-"Travessaren la paret", aclarí l'interrogat.
-"I on els podríem trobar, ara?", contrareplicà el capità.
-"És possible que s'amaguin a Clariana."
-"Cal actuar de pressa!", exclama en Sastre. "Demà passat torna a ser lluna plena..."
En Valenti Roca s'acosta al tinent i suplica: "Si us plau..., sé que he estat mossegat pel vampir i que la meva sang s'ha infectat del mal. Ara que encara tinc consciència, salveu-me de perdre l'ànima. Vós sabeu com combatre el diable i no heu de permetre que nosaltres, els vostres enemics en armes però pobres pecadors, ens perdem per a sempre. No tenim por de morir, però ens aterreix saber que no trobarem la pau en l'Eternitat."
-"No patiu. Sereu afusellats amb bales de plata. Perdreu la vida, però no l'anima."
Un cop el pres torna a la cella amb els seus companys, Antoni Sastre i Storch donà ordres moli precises al sergent Joan Pere Caball:
-"Cal que aneu ràpidament a Solsona amb els presoners. El capità general Manuel de Pavia ja té preparada, l'ordre d'execució. Es complirà el dia 17 a les 6 de la tarda. Nosaltres marxarem ara mateix a Clariana, per capturar en Bartomeu Porredon i el Mussol Som-hi!, no ens podem permetre perdre temps."
-És possible la total destrucció de Satanàs i de l'Imperi del Mal?
-Es podria complir el pla de salvació divina sense l'acció seriosa i professional del diable?
-El dimoni, com a responsable dels condemnats en el Judici Final que tindrà lloc a la vall de Josafat, té un contracte indefinit de treball?
S'esdevé definitivament el maniqueisme, que considera que allò que no és bo és dolent. I comprenent el mal no com un principi contraposat a Déu, el diable compleix el seu rol en harmonia amb Univers essent garantia de la independència de l'home que, si vol la glòria, se l'haurà de guanyar.
La por de caure en mans del dimoni obliga els homes a perseverar, a buscar el camí de la salvació per no caure en el foc etern. Els éssers humans lluiten contra les forces de l'infern per tal de salvaguardar el dret d'exercir el bé.
