Quart retorn del guerriller Mussol
— Eiximenis de l’Ossobuco
-"Ara ja he sentit prou ximpleries", va dir en Borgetes. -"Jo guillo abans no em torni guillat.“ I els carlins li van riure la gràcia.
-"I com podem saber qui és en realitat un agent del mal?", consulta el parent del Ros d'Eroles.
-"La faç d'un vampir no es reflecteix mai en un mirall", li respongué en Joaquim Fàbregas.
-"Anem, Valenti", va dir en Joan Forner. -"Els defensors del legitimisme no ens podem entretenir amb aquestes bajanades." I l'estirà del braç.
-"Ho sento, Josep", s'excusa el canonge.
-"No patiu, jo mateix no hi tenia gaires esperances, en aquesta entrevista. De totes maneres s'havia de fer. Només espero que no tardin gaire comprendre el perill que ens amenaça."
-"Com heu canviat de quan estudiàvem medicina a Pamplona. Aquell temps només acceptàveu com a cert el que es podia demostrar científicament, no admetíeu cap fet misteriós o esotèric ni per suposat, cap principi dogmàtic basat en la revelació."
-"Si, teniu raó, però el temps ha anat escurant aquell intel·lectualisme racional davant els misteris dels quals no es troba cap explicació. Per què només acceptar un mètode de raciocini, si té mancances per interpretar els fenòmens de la vida? El coneixement de l'home com a ésser limitat i moral m'obliga a acceptar la dimensió negativa del mal i l'existència del diable, mentre la ciència no em demostri el contrari."
Els agents enemics del bé són éssers d’una extraordinària adaptabilitat. Aquesta qualitat els permet, segons les característiques de l’indret que se'ls ha encomanat, adoptar una o altra actitud per tal de poder aconseguir la condemnació de les ànimes dels humans. Cada cultura ha tingut els seus dimonis que ataquen els estadants en els seus punts més febles.
La col·lectivitat ha desenvolupat les seves proteccions i els seus remeis per eludir les temptacions de Satanás.
Però si un dia un galifardeu del mal fos desplaçat de la seva contrada habitual en un nou paratge, els llogarrencs estarien totalment desprotegits davant una maldat inhabitual que no coneixerien i contra la qual no tindrien aixopluc. La damnació serà un perill per al més pintat que, un cop esmicolada la conjuntura establerta, es trobarà a la mercè dels ardits de l’àngel rebel nouvingut. Retornar a l’anterior estat de distensió serà una feixuga tasca que potser no reeixirà fins a la total destrucció de l’esperit maligne.
La matinada del dia 15 de maig els homes del coronel Baixeres capturaren, a Llanera, en Benet Tristany juntament amb el rector d'Ager, Valentí Roca, i un ordenança fill de Besalú anomenat Janot. Misteriosament s'escapoliren d'aquella encalçada el Ros d'Eroles i el Mussol.
El gruix de les forces governamentals continuaren empaitant els matiners fugitius, mentre que un escamot comandat pel sotsoficial solsoní Joan Pere Caball restaren en aquell indret per tal d'interrogar els presoners. Mentrestant un correu avisa el tinent Sastre informant-lo de la captura dels caps guerrillers, tal i com havia ordenat que es complís e1 capità general Manuel Pavia tan bon punt fos fet presoner algun latrofacciós. En poques hores arriba a Llanera el tinent metge acompanyat dels capitans Gaietà Freixa i Antoni Güito.
El sergent Pere havia intentat interrogar el mut de Besalú. És clar que ell no ho sabia, i com podeu suposar, no li tragué ni mitja paraula. Un cop el jove metge fou posat al corrent de la situació, demanà que s’interrogués en Valentí Roca, e1 gendre d'en Porredon.
-"Us recordeu de mi?", demanà l'oficial.
-"Sí, de l'entrevista a Ager, en la qual ens volguéreu avisar del risc que corríem i no us vam fer cas."
-"Ara que sembleu convençut del perill, voleu donar-nos alguna informació d'utilitat?"
-"Sí, us ho explicaré tot. He passat tanta por, aquests darrers dies, que estic convençut que estava carregat de raó el vostre oncle quan deia que calia abans acabar amb el Mussol i que després ja discutiríem la corona” respongué amb sinceritat en Valentí.
-“Doncs bé, podeu començar a explicar tot allò que cregueu important per a la nostra tema, digué l'Anton Sastre mentre preparava la llibreta dels apunts.
-"Després de la reunió de la col·legiata de Sant Pere el brigadier Josep Borges opina que no calia atabalar mossèn Benet amb els vostres arguments. Els considera una argúcia ingènua encara que graciosa."
-"Un cop reunit l'estat major el meu sogre ens presenta el Mussol."
-"On tingué lloc aquesta reunió?", interroga en Joan Pere.
El tinent metge el desautoritzà: -"No té cap importància, això. Continueu."
-"El Mussol ens exposà un pla per assaltar l'administració de rendes de Cervera, d'on digué que podríem obtenir prop de 100.000 rals."
-"I a tothom li sembla una excel·lent idea?", digué en Ton Bruixa.
-"Sí, tots s'entusiasmaren en el projecte. Però jo vaig mirar el vidre de la finestra que hi havia darrera meu, els porticons eren tancats i s'hi reflectien les imatges dels allà congregats, de tots, menys la d'ell."
-"I com vau reaccionar, davant d'aquesta evidència?", interpel·là l'Antoni Sastre.
-"Vaig sentir una basarda com no l'havia sentida mai, ni en combat. Però no vaig atrevir-me a comentar-ho amb ningú.
