Sisè retorn del guerriller Mussol
— Eiximenis de l’Ossobuco
El sacerdot medita un moment, i mentre començava a estendre sobre la taula objectes litúrgics, que portava en un immens sarró, digué:
-"Cal que sigil·losament tapeu els vidres i totes les escletxes per on pugui entrar claror dins la casa on hi ha els vampirs, amb fang, perquè els de dins no notin que surt el sol i es pensin que encara és de nit. Caldrà entrar un cop s'hagi aixecat el sol. La claror del dia trenca els embruixaments. Prop de la casa s'hauran d'amagar homes proveïts d'una galleda plena d'aigua i d'una creu. L'aigua és perquè al senyal convingut la tirin al fang de les Finestres que, un cop xop, regalimarà pels vidres deixant entrar la llum del dia. La creu és per la seva seguretat personal. S'hauran de remullar amb aigua beneita i, en el seu moment, hauran de resar ben alt parenostres sense parar. Altres soldats cal que tinguin cobert, amb una manta, un galliner amb un gall fins en l'instant precís en què es faci de dia perquè el gall comenci a cantar. Feu escampar panotxes de blat de moro a tot volt de la casa. No crec que en aquest cas això faci efecte, però és un vell remei per protegir-se de les bruixes. Diuen que així s'entretenen a comptar els grans de cada panotxa i s'obliden de fer mal.
Ah! Molt important: cal fer, per a tots els homes que participin en l’acció, un escapulari amb dues cabeces d'alls. Als vampirs intentarem clavar-los una estaca de fusta al pit. Qui seran els qui entraran per complir tan arriscada tasca?"
-"Nosaltres!", respongueren al mateix temps els tres oficials.
-"Molt bé, jo us acompanyaré", afegí el religiós, i continua:
-"Cada un de nosaltres portarà un salpasser amb aigua beneita. A més, dos portaran les estaques i els altres una maceta. Cal actuar amb diligència i prestesa, no ens podem permetre errors, pensem que no tan sols ens hi juguem la vida, sinó també l'ànima. Recordeu el senyal de la figa: Cal tancar el puny i treure el dit gros entre l'índex i el polze. És efectiu contra l'embruixament. A l'alba els escometrem!"
Ja clarejava i el rector Moreta digué: "És el moment!"
En Freixa feu un fort xiulet i immediatament els soldats començaren a resar parenostres a viva veu mentre tiraven aigua a les finestres, que prèviament havien estat tapades amb fang.
En Ton Bruixa agafa embranzida i d'un cop d'espatlla rebenta la porta. Ramon Moreta esquitxa aigua beneita amb el salpasser mentre pronuncia:
-"Diable dolent, torna a la foscor de l'infern i deixa els homes de bé que creuen en Déu, Senyor de l'Univers..."
El gall, destapat el galliner, comença a cantar. Mentrestant, els nostres herois s'apressen a clavar les estaques de fusta al pit dels vampirs. La sorpresa fou gran per als demoníacs personatges que es trobaren, de cop i volta, amb tots els sortilegis coneguts per lluitar contra els seus poders. En Gaietà apunta el bastó punxegut sobre el cos del Ros d'Eroles, però el Ros es contorsionava i no s'estava quiet. Guitó, amb la maceta, intentava enfonsar el pal en les entranyes del pervers esser. Amb mala traça el perforaren unes quantes vegades abans no el pogueren travessar. Brollava molta sang i feia uns crits esglaiadors, però per fi van poder acabar amb aquell mort vivent.
Mentrestant, el capellà i el metge no tingueren tanta sort. El Mussol es desfé dels seus agressors. Convertit en rata, s'escapà per una ratera. En Sastre salta per la finestra trencant el vidre brut d'argila. Ja a l'exterior s'encarà amb el vampir el qual, d'una revolada, intenta mossegar-lo, però el pogué esquivar i li tira l'aspersori al cap, cosa que li provoca una bornia a més de cremades per l’acció del líquid litúrgic. Després d'espernegar es transforma en ratapinyada i fugí volant mentre l'oficial, que havia caigut de cul a terra, feia el senyal de la figa.
"Ha pirat, el Mussol?", pregunta el capità Freixa.
-"Si...", respongué l'Antoni Sastre i Storch. -"No he pogut fer res per retenir-lo."
El rector Moreta, mirant al cel, digué: -"Si no matem l'arrel, el mal tornarà a créixer..."
-"I en Porredon? És mort?", interroga el metge.
-"Prou que ha costat, però hem acabat amb ell. És clar que ens ha quedat que sembla que l'hàgim passat a baioneta", explica en Ton.
En Jaume Galceran i cinc homes més arribaren a Solsona amb penes i treballs. No es podien creure allò que corría de boca en boca: Benet Tristany seria afusellat per ordre del mariscal de camp de rei. Però què podien fer ells per evitar-ho? S s'atrevien a presenciar l'execució!
Repenjats a la paret del quarter general oïren la descàrrega mortífera acompanyada del soroll sinistre del redoblament dels tambors. Plens de ràbia, juraren sense paraules no oblidar mai aquells morts. Les campanes repicaren a morts, i allò em remogué l'estómac.
El Queraltó cridà: -"Cuita, anem a trobar el Mussol i ens revenjarem!"
