Tercer retorn del guerriller Mussol
— Eiximenis de l’Ossobuco
Sense donar temps que els presentés i li poguessin estrènyer les mans, l'eximi professor va reprendre el fil de la conversa: "Sou reunits ací a causa d'un infortunat esdeveniment, el retorn del Mussol." Tots els presents quedaren astorats. No comprenien res. "No es tracta d'un simple guerriller absolutista. És un vampir!". Ara encara ho entenien menys.
El doctor Fàbregas, que es cartejava amb un cosí que havia anat a fer les Amèriques, trenca el silenci: "Quiròpters de la família dels fil·lastomàtids que pertanyen al gènere dels Desmodus i Diphylla, similars a les rates-pinyades. S'alimenten de sang de bòvids, equins o porcs, que xuclen a través de les ferides causades pels seus incisius superiors. Són de distribució tropical americana."
Després d'aquesta mostra d'erudició Storch clarifica:
-"Bé, no es tracta d'un vampir corrent. És, en realitat, una persona que manté una vida d'ultratomba, àvida i necessitada de xuclar sang humana, i guanyar per a la seva espècie els qui han estat víctimes seves."
-"No és una espècie desconeguda de la biologia. Es tracta de la successió de víctimes d'en Dracula o Nosferatu", exposa Antoni de Montpalau.
-"Nosferatu...", repetí el sacerdot mentre feia el senyal de la Creu. -"És la personificació de l'esperit del mal, el mateix diable."
A aquestes altures el jove tinent ja no sabia si plorar, riure o fotré el camp. "Oh Déu, d'on heu tret aquesta història?".
-"Calla, gamarús", crida el seu tutor. "I escolta!".
El destacat naturista s'aixecà i explica: "Fa anys, durant la guerra carlina, vaig tenir notícies de l'existència d'en Mussol. En realitat, l'esperit vampiritzat del cavaller Onofre de Prat Dip. Un dels nobles que participaren en l'expedició que anà a Hongria a buscar la Violant, l'esposa del rei Jaume el Conqueridor. Onofre no torna de Transilvània perquè s'enamora d'una comtessa - vampiressa per l'acció del propi Vlad III de Valàquia, anomenat també Dracula. El cavaller fou vampiritzat. Després d'una revolta dels camperols d'aquells pagus, rocambolescament tornà al Camp de Tarragona, en ple conflicte successori, s'afegí ais defensors d'en Caries i intenta convertir en mort vivent el general Cabrera. Gràcies a la meva presta intervenció el militar se salvà. El dia que els darrers contingents carlins deixaven el país amb una estaca li travessàrem el pit, un dels pocs sistemes efectius per deslliurar-nos d'aquests éssers."
-"I bé, si es tracta d'un sistema efectiu, on és el problema?". Pregunta l’excel·lentíssim Alcalde senyor Vilardaga.
-"Durant la primera lluna plena després de Tots Sants algú va arrencar l'estaca i el mort ha tornat a la vida."
-"Molt em temo que aquest fet ens portarà una segona guerra carlina", expressà el savi professor...
Des del claustre l'ancià canonge entra a la sala capitular. Precedí el grup de berguedans que, arrenglerats, es col·locaren davant per davant dels capitostos carlins. Josep Borgues, general de brigada, tenia la mà ficada a l'empunyadura del sabre, i davant seu hi havia el professor Stoch. El doctor Fàbregas es situa a l'altura d'en Valentí Roca, el gendre d'en Porredon. El rector d'Ager s'aparellà amb el tinent metge, Antoni Sastre. En Ton Bruixa mirava des del porticat que envoltava el pati inacabat del campanar de la col·legiata de Sant Pere. Desaparellat, en Joan Forner es recargolava el mostatxo. Mossèn Josep Bonet i Vilajoana presenta els reunits.
El brigadier pregunta amb to burleta: "Per què el general Breton ens envia una comissió de metges? És que, més que un problema polític o militar, es considera un cas clínic?". Els legitimismes rigueren l'acudit.
-"Quedi clar que no venim en representació de Sa Majestat, la reina Isabel", respongué l'eminent catedràtic.
-"Al marge de les qüestions bèl·liques existeix un perill més greu, del qual us volem prevenir."
El Griset de la Cabra interroga: -"Creieu que hi ha un perill mes greu que el de la batalla, que és tas com jugar al tuti amb la mort?"
-"És complicat d'explicar i potser encara més d'entendre, però el risc no és la mort, sinó tot el contrari."
-"Per Déu que no entenc res. Aneu al gra!"
-"L'assumpte que ens ocupa és enigmàtic digué el clergue, que coneixia el tema que intentava exposar el seu coterrani.
-"Està per sobre de lluita entre montemolinistes i isabelins, com primer que l'honor i el dret legítim és Déu i per sobre dels arguments de sobirania hi ha les raons del Creador. Per això abans d'aclarir les disputes monàrquiques cal combatre el dimoni."
-"I bé?", digué el capellà carlí.
-"Doncs que el diable ha pres forma entre els humans i es troba en les files dels defensors del comte de Montemolin", explicà l'insigne científic recuperant el paper d'interlocutor.
-"Quina bestiesa! Satan entre els defensors de la Causa! El príncep de l'infern només pot viure entre els corruptes liberals, que heu abolit la Santa Inquisició i heu promulgat el lladrocini de la desamortització."
-"No vull dir que el legitimisme sigui fruit dels conjurs de Satanàs, és un fet casual, però ell és entre els matiners."
En Valenti Roca entra en la conversa: -"I qui és aquest ésser diabòlic que ens amenaça a tots?"
-"És el guerriller Mussol", digué l'il·lustre metge amb to seriós.
