Primer consell
— Emília d’Organyà
Convé per conèixer la seva espècie i per entendre'ls millor, acostar-se al seu hàbitat original amb els sentits oberts com un antropòleg investiga una tribu de l'Àfrica.
Els maragalls, en hàbitat actual, han de ressaltar constantment, no de forma directa i reiterativa sinó indirecta, els grans avantatges de la vida rural. En cada ocasió han de mostrar el seu agraïment per l'hospitalitat no metropolitana.
Recordeu quan vivíeu a Barcelona- metròpolis? Potser us semblava normal que quan poséssiu la ràdio us costés trobar una emissora en català, que pel carrer no sentíssiu altra llengua que la del Quinquennari, que la gent anés apretada pel carrer, clavant-se cops de colze; que a la més petita es despertés la histèria dels conductors fen bramar les botzines.
Aquell dia que us vàreu aturar i vàreu dir:
Què hi fa una persona com jo en un lloc com aquest? (entaforats dins del Metro, vau mirar les cares indiferents, les barres que es movien mastegant rítmicament el xiclet; vàreu observar de prop les cares cendroses i precancerígenes dels coviatgers, el maquillatge brut de les ties que de lluny semblaven impressionants; vàreu ensumar la pudor que es desprenia de tot arreu, cossos, màquines i inclús les parets i terra.) Aquell dia, maragalls, vàreu fer una experiència que els no-metropolitans fem cada vegada que anem a la Metròpolis..
Aquestes i moltes altres.
L'aborigen us entén perfectament que hàgiu marxat de Can Fanga, el que no entén és que ho hàgiu fet tan tard. En les vostres converses heu d'estar sempre a punt d'excusar-vos perquè us heu despertat tan tard.
No intenteu justificar el que és injustificable, i somrieu dolçament mentre arronseu les espatlles. Aquest és el camí que heu de seguir si un dia els vostres fills es volen sentir com a casa.
