Tercer Consell
— Emília d’Organyà
El nostre consell tracta avui sobre el menjar i el beure.
Sou uns fervents admiradors del nostre menjar. Les botifarres, la carn de xai o de cabrit, els embotits, el peix fresc (incloent-hi la truita de riu), les tomaques de l'hort, el pa del forn de llenya, el vi de la bota del racó, la mel del buc allà a la muntanya, el mató fet a casa per l'àvia etc.
Es tracta d'una projecció poètic-fantasmagòrica dels vostres desitjos de vida sana. El vostre cos reclama per ell el que el vostre esperit reclama per l'ànima (paisatges virginals i sense cap additiu E).
Si no voleu fer el pagès, mengeu i beveu amb naturalitat, sense sobre apreciar el que teniu a davant. El que és important és mantenir l'il·lusió de què per una vegada el nostre cos rep un tractament adequat i el que menja li va bé, això no és produeix perquè sí sinó perquè creieu en el que mengeu. Tant li fa que el xai sigui de Nova Zelanda, de què el pa es faci a preu fet en el petit forn de gas o que els tomàquets siguin holandesos i que la llet vingui de Txernòbil.
Pel vostre paladar és la fe el que li dona el gust. No us estranyeu si nosaltres somriem, ho fem per agraïment i us assegurem que tota la verdura es desinfecta ben bé i que cap producte te la data caducada ni està passat. El que és important és l'entorn en què us mengeu aquestes coses, i aquest és el natural, l'autèntic.
