CONSELLS ALS MARAGALLAS
 
Segon Consell

— Emília d’Organyà

  Quan arriba l'estiu el maragall abandona la ciutat i es desplaça al camp amb la sana intenció de descansar, realitzar-se i ensenyar als nadius el que és la vida i la cultura.
  Davant de tanta ingenuïtat i per evitar estats «frustratius» a què són tan propensos els habitants de la ciutat en general i els maragalls en particular intentarem fer-vos cinc cèntims de l'ABC de la vida natural i legítima fora de la ciutat. Deixem de banda els consells de supervivència per als inadaptables integrals (respirar els gasos dels cotxes, passar-se un parell d'hores tancats als cotxes, tirar lleixiu extra a l'aigua, embrutar-se la cara i les mans amb carbonet, etc.)
  El primer consell és: Respecteu l'ordre establert.
  En qualsevol lloc on arribeu potser notareu que hi ha uns (pocs) que manen, a qui es respecta, els quals tenen l'última paraula i tota una sèrie que els obeeixen. Si no ho noteu no és que no hi siguin, sinó que no fa falta que es manifestin. Aquesta autoritat ÉS i no s'ha de justificar. Com a maragalls intentareu capgirar aquest ordre i parlareu de cacics, d'oligarquies, de feixismes i d'altres rucades.
  Esteu fent el guru-guru i l'únic que aconseguireu serà que la gent us somrigui misericordiosament i que us segueixi la veta. Com que no sou «primus inter pares» no podeu opinar i si voleu que us respectin un xic, que no somriguin a les vostres esquenes, millor que reconegueu el que sou. Ja sabeu què vol dir, això.