Sisè Consell
— Emília d’Organyà
El maragall ho ha de tenir molt present si realment vol ser acceptat pels indígenes, poder-los entendre i que l'entenguin a ell.
El primer que ha de fer el maragall és invertir en l'adquisició del Diccionari Alcover-Moll i tota la literatura específica i concreta del lloc on vol entroncar-se. Aquest diccionari, amb totes les seves limitacions, insuficiències i errors, és un bon sistema per iniciar-se en la comunicació oral específica característica de la segona residència del maragall.
El diccionari li permetrà conèixer quins són els mots propis de cada contrada-lloc-comarca-regió-encontrada i, el que és més important, com s'han de pronunciar «de koondraadee a kuntrad» les paraules pròpies del lloc on es vol realitzar, perquè els naturals no es riguin d'ell.
El maragall per origen i hàbitat natural parla principalment amb els llavis i ignora l'ús de la gola i la part posterior de la llengua. El so de certs mots li pot semblar només sorolls-fresses-brogits-remors, quan l'únic que fa el natural, no infectat ni per TV3 ni per Catalunya Ràdio, és expressar-se en la forma com ho ha après dels seus pares. Aquí també ajuda molt escoltar pacientment les emissores municipals i sobretot els programes amb intervenció dels oients.
El maragall no ha de desesperar-se ni avergonyir-se si de cop i volta descobreix que la seva pronunciació i el seu vocabulari són miserables, pobres, insuficients, arronyacats, migrats i esquifits.
És el primer pas per a aquest camí-viarany-corriol-tresquera-tirany-rasa-canaró cap al seu propi autèntic i natural jo.
