Quart Consell
— Emília d’Organyà
Convé avui parlar de l'ecologisme.
Us heu preguntat mai perquè tots els ecologistes són urbans?
Com és que els ecologistes defensen certes mesures, però sempre a casa dels altres?
Us heu fixat que els manifestos ecologistes tenen com a principi impedir a una població determinada i concreta que viu en un espai físic (o és propietària d'aquest espai) que pugui continuar vivint en aquest espai o d'aquest espai?
Si us cal firmar proclames ecologistes, firmeu-les com més allunyades millor del lloc on vosaltres normalment viviu. Segurament això es porta en certs cercles i és un bon tema de conversa a l'hora del frankfurt o de l'hamburguesa amb Cola.
La natura és igual a la terra i si hi és, és per produir i per treure'n un rendiment: per conrear, tallar bosc, fer-hi urbanitzacions, vedats de caça, llogar les ruïnes a preu d'or, etc etc.
Què saben els maragalls del que produeix la terra i del que costa treure-li el suc?. Quan aneu a donar lliçons a l'habitant del poble, a salvar-lo de la seva ignorància, a missionar-lo en la seva incultura (segons el vostre criteri); si no us en fa cas, penseu que és perquè a pagès els subnormals sempre se'ls ha tractat bé. I saben que no s'han d'escarrassar per quatre que venen de ciutat.
El que preocupa el pobletà, és que us perdeu quan aneu a donar un volt pel bosc. Això vol dir haver de sortir a buscar-vos, avisar Mossos, autoritats, periodistes, etc. Que no el deixin en pau. Això és passar-se.
