Renaixement de l'arquitectura carlina
— A.G.
Em refereixo que gràcies a una de les poques encertades actituds de l'Excm. Ajuntament, el Passeig de Barcelona i el Passeig del Bisbe Guillamet tindran un «look» decent. D'una banda, el grup d'habitatges de la vora del Passeig de Barcelona assoleix la magnificència que ha de tenir qualsevol construcció carlina. Seran pisets funcionals amb sortides discretes, tal com el costum que semblava perdut exigeix.
D'altra banda, al popular Firalet, la ubicació de l'edifici de l'Ajuntament al també funcional edifici de Can Joanetes, completa el panorama esperançador, del qual ens podem sentir satisfets.
Ara bé, una flor no fa estiu.
En el cor de tots els benpensants de la comarca hi haurà sempre clavada una espina fins que no s'arrangin les torres de la Gran Guerra que tenim mig enrunades a Sant Francesc, a Montolivet i Biseroques. És una llàstima el seu estat de deixadesa, i pensar que amb quatre calerots l'Ajuntament podria, embellir-les i —qui sap— convertir-les en centres d'atracció turística. Entre les moltes idees que habitualment ens arriben n'hi ha un parell que mereixen un comentari especial.
Una seria la de convertir les torres en petits museus costumaris. Fins i tot la forma circular de la construcció convida que al seu interior s'hi ballin sardanes.
Una altra idea, aquesta molt més ambiciosa i cara -tot s'ha de dir- s'inspira en obres parelles que solen fer els nord-americans.
Es tractaria de col·locar, pedra a pedra, les quatre torres esmentades i posar-les en un lloc cèntric de la vila d'Olot. A nosaltres se'ns ocorre que davant de Can Masllorens o al semicercle que forma el grup d'habitatges nous del Passeig de Barcelona seria perfecte. M'agradaria que la persona o l'equip de persones que porten les rendes de la vila s'adonin de les possibilitats que ofereix la idea que els aportem. Sembla tan lògica, raonable i rendible, que una negativa s’hauria d'interpretar com una animadversió contra les nostres sagrades tradicions en el camp de la construcció.
