L'Hostal de la Corda
— A.G.
En què es basa la llegenda que en Savalls i en Martinez Campos varen pactar la fi de la guerra a Catalunya?
Probablement la llegenda va sorgir perquè, efectivament, la guerra es va acabar poc després, dintre un ambient de «savoir faire» i de cortesia entre els contendents. Però aquesta entesa aparent no demostra que hi hagués cap pacte a l'Hostal de la Corda.
Bé, a nosaltres tant ens fa que hi hagués pacte o no, perquè el que importa no són els fets, sinó els símbols, els mites, les llegendes. I l'Hostal de la Corda és un símbol de primera en la iconografia carlina de la Garrotxa. L'Hostal de la Corda reuneix tots els ingredients perquè durant 112 anys hagi arrelat la convicció que hi succeí un esdeveniment extraordinari. Analitzem estructuralment els ingredients:
1r. ingredient: el marc geogràfic. L'Hostal de la Corda era un important nucli d'atracció en l'àmbit rural per la seva situació privilegiada, en la bifurcació dels camins a Olot, la Pinya i Riudaura.
2n. ingredient: el gust pel macabre. A l'Hostal hom hi guardava des d'antic la corda per penjar els bandolers de camí ral a les forques del Coll dels Morts.
3r. ingredient: el menjar i el beure. L'Hostal era un centre de relació social on es reunien militars i pagesos a beure vi negre i menjar arengades amb fesols.
4rt. ingredient: la guerra i la pau: Són dos conceptes antagònics, profundament arrelats en la ment col·lectiva.
5è concepte: la jerarquia: A l'Hostal s'hi varen reunir els dos generals en cap dels exèrcits que lluitaven a Catalunya, amb els seus ajudants, subordinats i escortes.
6è ingredient: la pompa i l'ostentació: Les boines vermelles, els uniformes de gala, les espases, els trabucs, les medalles, els cavalls…
7è ingredient: la Religió. L'únic pacte cert fou la treva (record de les Treves de Déu?) que va coincidir en un diumenge, el dia del Senyor
8è ingredient: la placa: la placa que hom posà a la casa veïna anomenada la Corda, ha contribuït a la formació de la llegenda.
9è ingredient: La maledicció: l'Hostal ha anat per mal camí i ara és a punt d'ésser venut en pública subhasta
10è ingredient: el masoquisme nacional i el pactisme: És coneguda l'afició dels catalans a celebrar les derrotes, com l'1 1 de setembre, o a recordar amb delectació les claudicacions, denominades pactes, com el Compromís de Casp.
Aquests deu ingredients convergiren en una conseqüència final: la sacralització de l'Hostal de la Corda.
L'Hostal ha satisfet la necessitat dels carlins de la Garrotxa de tenir un lloc «sagrat». Curiosament, molts no carlins també s'han sentit satisfets d'aquesta sacralització de l'Hostal. La decadència esmentada al començament d'aquestes ratlles va començar amb l'aparença d'un pacte claudicant i amb la desaparició certa de l'esperit de lluita. Durant el temps transcorregut, molts valors fonamentals han perdut pes o han desaparegut: La Monarquia legitima, substituïda per una altra; la Religió, quasi desconeguda després del Concili Vaticà II; els Furs de pergamí, substituïts per un Estatut de plàstic. I l'Hostal de la Corda, completament dessacralitzat, convertit en una sucursal de les illes Hawaii, s'ha dedicat a vendre debatuts glaçats de suc de pinya i coco amb rom blanc, fins i tot al pic de l'hivern. Naturalment, abandonades les mongetes, despreciada l'arengada i oblidat el vi de raig, el negoci ha anat malament i, per deutes, l'Hostal de la Corda ha sortit a subhasta.
Si ningú no hi posa remei, aquest símbol suprem de la Garrotxa acabarà en mans d'alguna multinacional, que culminarà amb eficiència l'obra de degradació. Des d'aquestes pàgines fem una crida a qui correspongui i a qui no correspongui perquè amb ajuts, donatius, subvencions, captes, rifes o el que calgui es pugui salvar l'Hostal. Que la Diputació sàpiga el perill que corre aquesta relíquia històrica. Que la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona facin el possible i l'impossible, en record del pacte Pujol Maragall, anomenat «Pacte d'Olot», que en realitat s'hauria de dir «Segon pacte de l'Hostal de la Corda».
