Fora abocadors merdosos: Els carlins caguem millor!
— Charles Popper
Un científic tan poc dubtós com Sir Julian Huxley ja va advertir al Món fa quaranta anys del procés d'inevitable decadència que comportava el corrupte costum urbanístic, que llavors tot just començava, consistent a llançar a les clavegueres la merda de poblacions senceres, grans ciutats, i estats populosos, immensos continents. L'advertència del científic britànic s'ha acomplert escrupolosament, talment bíblica profecia; i ara veiem el planeta abocat al desgavell, el caos i la contaminació; a la I fam de continents sencers, la mortalitat infantil, la misèria i el SIDA.
Que diferents que eren les coses abans, quan les comunes no desaiguaven enlloc, quan moltes persones ni tan sols en tenien i havien d'anar per força cada dia a fertilitzar la Terra! jQue diferent del modern (?) concepte d'higiene i d'olimpisme ple de dutxes que, juntament amb la democràcia, corrompen la joventut i només ens poden dur al desastre i a l'holocaust final!
Però encara hi som a temps. Els carlins podem estalviar al Món el desastre planetari que el sotja. Els carlins seguim i volem que tothom segueixi els ensenyaments del veterinari olotí Pere Màrtir Rossell i Vila que, no tan sols va aconseguir que els burros catalans fossin els més grossos i del món, sinó que va investigar a fons el tema de la merda | en relació a l'ecologia, a les diferents classes socials i a la | creació de llocs de treball. En efecte, en la seva obra «L'ALIMENTACIÓ DEL BESTIAR»(Bonavia i Duran impressors, Barcelona 1917), el nostrat Rossell analitza amb encert la composició i naturalesa dels fems i ens il·lustra amb les següents i aclaridores paraules:
«Cal que'ls animals siguin ben nutrits perquè'Is fems siguin bons. Els merdissaires s'estimen més les comunes de les cases dels rics que les dels pobres, puig en les primeres hi ha molt de nitrogen i quasi gens en les altres. És que la matèria nitrogenada que consum el pobre sol ésser en petita quantitat i el còs l'aprofita tota, en tant que en el ric, que'n consum grans quantitats, no poguent digerir-la tota, gran part va a parar a la comuna. Doncs, el bestiar alimentat pobrement produirà uns fems que no valdran res, mentres que l'animal abundantment nutrit determinarà un bon femer.»
Aquesta eloqüent cita il·lustra amb la llum de la Ciència l'antiga dita carlina: Què ha de fer l'obrer? «Menjar poc i pair bé.» i ens estalvia molts de comentaris. Però a ningú no se li escapen les seves transcendentals implicacions:
l-) Els rics caguen millor que els pobres;
2-) Els pobres paeixen més bé que els rics;
3-) La merda és un bé preciós que cal administrar amb prudència. Només a un grillat se li acut de llançar-la a les clavagueres;
i 4-) Els rics, com a classe social dinàmica i dominant, creen llocs de treball fins i tot quan caguen: la professió de merdissaire n'és l'exemple.
Gràcies a En Pere Màrtir Rossell i Vila podem afirmar amb certesa científica que, si el Mon ens segueix a nosaltres, els carlins, entrarà amb nosaltres no tan sols en el Regne dels Cels sinó també en el Regne de la Merda!
