Medi ambient, tirant a alt
— Sor Paulina de Clocalou
El nostre insigne inquisidor, el Parc Natural de la Zona Volcànica, terror de pagesos i de gent del camp, sap molt bé el que es porta entre mans.
Siguem objectius i plens de caritat envers els nostres germans. No seria just pretendre que la pagesia de pocs recursos econòmics i de poca lletra, entenguessin de bones a primeres l'estratègia d'alts designis i que ells interpreten de mala llet. El temps, que és savi i tot ho guareix, resoldrà el problema. En el moment en què aquesta gent trobi un lloc de treball en les cadenes de l'engranatge d'alguna indústria contaminant, oblidaran les emprenyades.
Doncs bé, tenim notícies que un grup de dissenyadors d'estètica de conreu, està fent un estudi de detall dels colors per a la propera sembra. Es tracta de buscar l'equilibri cromàtic entre camps de blat curulls de paramans i blauets, camps de fajol d'immaculada i beatífica contemplació, i camps vermellosos d'userda com una gran catifa de capolls agitats pel vent.
També, i en pla experimental, s'aniran suprimint gradualment les granges de tot tipus i tot el que trenqui l'harmonia visual d'aquest avantprojecte de paradís a la terra.
De moment ja tenim el carret amb el burro per passejar per la Fageda i per a lluïment dels polítics locals en dies d'afluència de populatxo, es passegen amb el carruatge. Acte entranyable que queda en el dolç record dels qui sabem valorar les manifestacions que brollen de la genuïna manera de fer país dels polítics carlins. Polítics que sublimant baixos nivells de ridícul, atorguen a fets plebeus una transcendència institucional.
L'obra de creació i disseny, com tota obra implícita, comporta incomprensió per part de la massa; però quan et sents posseïdor de la veritat, quan saps que el Legítim escriu recte amb ratlles tortes, res ni ningú no pot fer trontollar la suprema visió de la terra promesa.
