La comunicació serà carlina o no serà
— Sergi Berluscony
Després de les aclaparadores derrotes social-marxistes en qualsevol elecció, sigui municipal, nacional o de comunitat de veïns, només quedaven petits reductes virulents en el món de la comunicació. Per bé que aquests darrers refugis d'ideologies caduques, pansides i vetustes, eren tan sols cercles d'iniciats o clubs d'amics, encara es vanagloriaven de ventar als quatre vents rumors i mentides per si podien fer algun mal al legítim poder establert.
L'aparició de La Comarca Carlina el 1987, l'extraordinària acollida que li dispensi el poble senzill i creient, el suport de les principals agències de publicitat i la benefica influencia que el seu missatge traspua en el resultat de les eleccions municipals, ja foren el primer avís per a una sèrie de publicacions de caire liberal-socialista, les quals es pensaven que tota la muntanya és plena d'orenga, quan no és així.
No s'esperaven que el 1988, La Comarca Artística demolís les seves ingènues esperances de mantenir el seu sector del mercat de la comunicació.
Paulatinament, i sense presses, la nostra publicació anava doblant-les en tiratge, i les segones edicions succeïen les primeres i per complir amb els subscriptors es feien quartes edicions, ja que les terceres eren revenudes al mercat negre pels espavilats treballadors de la impremta.
Així s'intenta subornar la nostra consciència de professionals carlins com a únic camí per evitar la catàstrofe. Ara ho podem dir amb el front ben alt: la Diputació socialista de Barcelona ens proposa concedir-nos premis ... Honors i diners amb els quals confiaven que relaxaríem la nostra quotidiana vigilància sobre la moral i l'esperit legitimista que els il·lumina. Anaven errats: nosaltres vam subornar el jurat perquè ens eliminés a la primera ocasió! Després de sentir els cants de sirena socialista, la nostra postura va ésser més inflexible encara!
Poc després, quan els nostres pensadors i analistes s'aplicaven a juxtaposar el missatge carlí a l'actual conjuntura social, i els nostres redactors preparaven febrilment la sortida del primer número de La Comarca Incorrupta, els socialistes i altres esquerranosos que editaven L'Olotí, incapaces de lluitar amb la nova Comarca, es rendien i, abjurant de les seves creences, prometien fidelitat als ideals incorruptes del Legítim. Com a acte de domini els permetérem mantenir les màquines d'escriure als comissaris polítics.
Gran dia, aquell! Després de la rendició del personal de L'Olotí, només quedava assetjar l’Empordà Federal, que s'amagava darrera el territori república-socialista de l'Empordà Mentiríem si diguéssim que ha estat una victòria fàcil, ans al contrari, ha costat molt introduir vespertinament la nostra publicació en les llibreries de Figueres i salvar els controls federalistes. Finalment, temps al temps, el nostre missatge s'anà introduint en la mass media botiguera figuerenca, mancada d'ideals des de la mort d'en Dalí i delerosa de trobar un camí a seguir... L'únic, el nostre.
El Món, l’Empordà Federal, l'Olotí, el desterrament dels liberals de Ràdio Olot, TV3 i el 33, (que ja varen caure des del seu naixement), i ara anem decidits per TV1 i per TV2, últim refugi dels lliurepensadors que cauran com fruita madura abans del 1992.
