Carreteres? No, gràcies!
— Comite Pro-Manteniment de la Xarxa Vial Prepirinenca
Recordem la dissortada fi d'aquell trobador i poeta de la vida que fou el Compte d’Espanya. Si no s’hagués trobat amb un fred pont de pedra –construït pels lliberals- hauria estat Comte d’Europa. No cal que us recordi que les carreteres, ponts i túnels que travessen les postres carlines contrades, només han servit per a facilitar el desplaçament de les columnes liberals, expandir el socialisme i destrossar- un dels reclams per al jovent que fornia les nostres partides: Les alegres marxes rostos amunt amb els canons a l'esquena.
Sort tenim que, malgrat l'onada de modernitat i progrés que ens envaeix, el nostre poble, imbuït de fe en la Tradició, continua votant els nostres candidats carlins i aquests, sabedors dels designis del Legítim i coneixedors de les necessitats de la Causa, ocupen les seves hores a aturar qualsevol projecte de millora o arranjament de la nostra xarxa vial, desviant intel·ligentment les partides pressupostàries, les ajudes de l’Estat i les subvencions de la CEE cap a comarques costaneres, en les quals els sistemes de comunicació són cada cop més eficaços i, en conseqüència, les indústries més competitives, portant inexorablement als individus que hi viuen i hi treballen un nivell de vida més corrupte. Pobres desgraciats que viuen abocats al consum materialista, amb la cultura al seu abast, captius del progrés que esmicola, per la seva pròpia perversitat, les tres potències de l’ànima que, com tots vosaltres sabeu, són tres: Memòria, Enteniment i Voluntat!
Nosaltres, prepirinencs, podem donar gràcies als nostres diputats, senadors i alcaldes, que ens puguem desplaçar harmoniosament, al ritme del país, tal com feien els nostres avantpassats, i no només per això, sinó per haver preservat les nostres comarques de la instal·lació d’estrafolàries empreses estrangeres, generadores de mà d'obra i de bons salaris, pertorbadores de l'ordre natural de les coses, cau de socialistes i àdhuc comunistes, gent contestatària, més preocupada per la corrupció cultural del materialisme dialèctic i el desenvolupament absurd de l'individu, que no pas pels aplecs, les novenes i els jocs florals.(o les Conferències de St. Vicenç de Paül).
Però no ens podem adormir en la palla. No podem deixar sols els nostres representants polítics en aquesta dura lluita contra la corrupció del progrés.
Ajudem-los! Col·laborem nosaltres també a esmicolar els ponts. Llaurem les carreteres, continuem foradant els pilars dels viaductes fins que caiguin, tapem si cal, les sortides dels túnels. Mantinguem incorruptes les nostres contrades, tal i com és desig del nostre Molt Legítim i Honorable, que, quan ens visita, bé per exigir-nos el vot, bé per inaugurar els clots d’alguna carretera perduda, algun pont esfondrable i estret, o una variant inexplicable i absurda, ho fa sempre amb helicòpter. No passaran! Si ho fan, que sigui amb barca, com a la Baells.
Dominant les altures amb la nostra artilleria tenim el triomf assegurat.
