Cada ramat amb el seu pastor i els seus gossos
La primera, rememorar que feia cent anys que es van acabar les carlinades.
Es van acabar les batalles, els trets descarats, l'acció per l'acció, i va començar la lluita pel poder real, del qual cada dia hi som més a prop.
La segona, era el principi de la fi de les ideologies liberals, socialistes i marxistes, que pregonaven la falsa il·lusió de la igualtat dels homes, de les dones, i volien instituir un fals paradís a la terra.
El paradís és més enllà, després d'haver passat per aquesta vall de llàgrimes on cadascú ha de complir amb les seves obligacions i deures segons els talents que ha rebut del Senyor.
Aquests talents ens els donen la família, la tradició, les herències, i els mutipliquem i els fem rendir pel treball, l'estalvi i el manteniment de l'estructura jeràrquica.
La corrupció manifesta d'aquests règims els ha portat a l'autodestrucció. Com es pot ensenyar al poble que les dictadures dels altres són dolentes i esperar que aquest respecti la pròpia dictadura?
Si tots els barons de l'Est haguessin deixat clar als seus pobles que cadascú té el seu paper a la societat, uns manar i els altres patir fam, no hi hauria hagut cap aixecament, ni manifestacions, ni revoltes.
El poble desitja tenir les coses clares, que no el confonguin, que no l'obliguin a fer un paper que no li correspon.
El poble és on és, per ser manat; les ovelles sense pastor ni gos es perden, s'esgarrien i es moren.
És hora de què cada ramat tingui el seu pastor i els seus gossos.
