Infalibilitat
— Ausies Marx
El Molt Honorable, degut segurament a un excés de bonhomia, ha confiat excessivament en personatges que fa temps que han superat el nivell de la seva pròpia incompetència i, el que és pitjor, ho han demostrat públicament, no sabent aturar a temps i amb contundència ofenses com les sofertes per la Causa tant en la revolta tarragonina com en el darrer debat parlamentari, en el qual un observador imparcial diria que més que alabar la prosa dels ponents governamentals es dubtava de la infal·libilitat del Més que Honorable i s'acusava o es posaven en dubte decisions preses pel govern que seguint el seu recte criteri, Ell ha escollit.
Fets com l'acceptació per la Mesa del Parlament de propostes de debat sobre temes com el Pla de Residus Industrials, el transvasament de l'Ebre o la Política Territorial, demostren la feblesa moral dels seus components, primerament perquè els projectes i les decisions del Govern no provenen de la intel·ligència ni de la preparació dels seus membres, sinó de la inspiració que en forma de llengües de foc posà damunt de cada un d'ells el Molt Honorable el dia que els designà.
D'aleshores ençà els consellers quedaren totalment transmutats.
D'homes sense prous estudis i ignorants que eren, foren canviats en homes savis, coneixedors de les veritats, que parlen tots els idiomes, llengües, i practiquen totes les polítiques segons convé; que guareixen amb el do de la subvenció miraculosa tota mena de mals fent grans prodigis davant de les pertorbacions populars.
Aquests canvis tan meravellosos causa el Molt Honorable quan designa un home per a un càrrec, omplint-lo amb la seva virtut que no és altra que la infal·libilitat.
Ell reparteix els seus dons i els seus fruits a les ànimes com millor convé, i així uns són consellers, altres vicepresidents altres diputats o senadors, altres directors generals, altres governen els comtats des dels Consells Comarcals i altres les Molt Lleials Ciutats des de les alcaldies, altres també són afavorits per ell amb el do de dirigir els diversos partits de l'oposició, però tots provenen d'un sol i mateix esperit de la veritat que no és altre que el Molt Honorable i Legítim.
Per tant cap de les seves decisions, per venir d'on ve, no ha d'ésser posada en dubte, i molt menys no s'ha d'arribar a la vergonya pública i blasfem comportament de discutir al Parlament decisions que escapen a l'escàs enteniment de la majoria dels ciutadans, discussions que dies després la premsa sensacionalista i els papers de claveguera escamparan als set vents, creant confusió, inclús en les ments més preclares.
I segon, la majoria és per fer-la servir i no pas per anar consensuant lleis com un vulgar demòcrata, i aquesta majoria l'hem triada per demostrar que qui mana, mana.
No us hem posat aquí perquè promoguéssiu el vostre benestar personal ni milloréssiu les vostres botigues, sinó per preparar l'adveniment del carlisme o de la societat civil, com us sigui més fàcil dir-ho.
