PREGARIES ESCOLLIDES
 
On són els 6 milions?

— Sitting Bull

 Estadísticament parlant, la meitat de la població de Catalunya és metropolitana.
 Aparentment la totalitat dels poders culturals, polítics, socials i esportius es troben a la metròpolis o les seves subseus. Tots els caps dels partits són a Barcelona, tot el qui vol escalar i figurar en la llista del jet set respectiu s'ha de moure (i deixar-se veure, retratar i entrevistar) a Barcelona.
 Aquesta aglomeració urbana no té la mateixa qualitat ni és comparable amb els qui tenen la sort de viure a províncies, en pobles petits i ciutats mitjanes, on tothom és subjecte al control de tothom, on ningú no es pot amagar en l'anonimat per viure contra natura.
 La metròpolis és el lloc on va a parar tota la purrialla, els inadaptats, els incapaços d'integrar-se en la societat, en la polis, i ocupar el seu lloc natural. Allà també acompleixen la missió més antiga de totes: la de ser «massa» dirigible i manipulable i que reacciona a determinats estímuls com un sol home. Constitueixen el brou on es cou el que es menjaran els qui manen, encenen el foc i hi posen la vianda.
 Convé fer córrer diners: llanceu uns pisos meravellosos; convé una nova moda: munteu un saló ad hoc.
 Necessiteu un ídol: en tres setmanes i amida.
 Fa falta una polèmica: qualsevol tema és adequat.
La metròpolis és artificial i condemnada a desaparèixer i autodestruir-se. Els metropolitans no són la part més important d'aquests 6 milions, són alguns i prou.
 La resta dels 6 són a fora, incardinats en l'ordre natural, on hi ha un lloc per a cadascú i cadascú ocupa el seu lloc.