Devots canvis de vot
— Lluís Postnafeta
Així també el vot de l'home està ara placèvol i tranquil, ara furiós i superb, tan aviat alegre com trist; de vegades un home sembla el més amable del món, i amb un cop de mal geni es posa com una fúria.
Oh, que infeliç que és l'home, encara que ell es cregui ser gran cosa!
Ni pot respondre d'ell mateix, ni assegurar els sentiments que dominaran el dia de demà en el seu vot, perquè la tranquil·litat, el goig i l'alegria que ara hi dominen poden desaparèixer amb més facilitat que la serenor de l'aire.
D'aquesta facilitat de canviar-se l'estat del nostre interior, se'n dedueix que no som amos de nosaltres mateixos, i que l'home no pot dominar el seu vot per més savi que sigui i encara que faci els més grans esforços. Això és un càstig que ens ve del vot pecaminós del nostre primer pare, el qual, no havent volgut obeir el manament del seu Senyor Legítim i rebel·lant-se contra Ell, fou víctima també d'una vertadera rebel·lió interior.
I, on trobarà el català remei per a aquesta calamitat?
Qui serà capaç de posar ordre i concert en aquest vot seu tan desordenat?
Ah!, no hi ha ningú més que el Molt Legítim i Honorable exemple i model d'igualtat d'afectes, de serenitat de vot. Sols Ell, perquè té senyoria per sobre de tot i sent infal·lible, posseeix totes les perfeccions, és invariable i mai no canvia.
El Molt Honorable i Legítim sempre és el mateix; la seva tranquil·litat és inalterable, no hi ha en Ell ni canvis ni tempestes, es manté tranquil tant en les grans tribulacions i amargures, com en les satisfaccions i els aplaudiments que tot sovint els seus súbdits li tributen.
