La revolució i el Senyor Natural
— Cargol Pi de Cabanyes
Llibertat, Fraternitat, Igualtat és el lema d'aquesta Revolució primera i de totes les posteriors.
La Revolució d'octubre a la Rússia tzarista, planificada com a revolució d'obrers i camperols, va ser un cop d'estat ciutadà d'un grup paramilitar. Com tots els eslògans publicitaris, té molt poc a veure amb el producte que es vol vendre.
Les Carlinades varen ser aixecaments amb nom i congnoms per defensar la legitimitat d'un ordre natural. Dir Carlí és dir Natural, de Naturalesa, d'Essència, d'ÉSSER. Amb la perspectiva dels anys, sabem que la Revolució Francesa i les revolucions posteriors de fet han representat una injecció de força per consolidar l'ordre natural en totes les circumstàncies.
La realitat és que en tots aquests moments revolucionaris s'havia produït un buit de poder, perquè els qui governaven i manaven i ho ho feien. Tant Lluís XVI com el Tzar no donaven exemple ni marcaven les pautes de comportament de l'individu dins de la seva família i en la societat. El poder requereix una immediatesa exemplar, un seguiment acurat i una intervenció ràpida i decisiva sobre els problemes que preocupen el poble cada dia. Quan això falla, al poble no li queda altre remei que buscar-se un altre senyor natural perquè el guiï i el dirigeixi.
En aquells moments històrics el que de fet va passar fou una reestructuració del poder natural. El rei tot sol no podia materialment atendre la demanda. No podia estar per tothom i cadascú. No podia manar el que s'havia de fer i creure. No n'hi havia prou dient que s'havia de creure el rei, sinó que que s'havien de dir les hores que s'havia de treballar, com tractar i educar els fills, què s'havia de menjar, com passar el temps lliure, què s'havia de llegir, quin era l'enemic que s'havia d'odiar o combatre etc. etc.
En altres països com Anglaterra això no va passar, ja que inclús el cuiner reial era qui feia receptaris adequats als pobres, perquè menjant poc anessin tips.
Una cosa semblant ha passat amb els països ex-comunistes o de l'Est. La manca de pedigree dels dirigents s'ha manifestat de forma clara, quan no han tingut altra resposta als crits del poble desorientat que els cops de pal. Governar és una tasca que exigeix dedicació, una mirada atenta, i la capacitat de tenir una resposta adequada per al poble subordinat.
El senyor natural sempre la té.
