Justícia Carlina
— Dura Lex Sedlex
Els motius són encomiables: el jutge instructor sabia massa coses i per tant la sentència seria condicionada per la realitat social i l'entorn, quan INJUSTÍCIA ha d'ésser una cosa distant, sobre el paper i conforme a les més estrictes normes i protocols escrits.
La JUSTÍCIA és qüestió de forma.
El Ministre de Justícia, sempre disposat a seguir les indicacions dels pares jurídics de la Pàtria va dissenyar un model quasi perfecte per tal que INJUSTÍCIA no es contaminés, que continués allunyada de la plebs, i mantingués immaculada l'autoritat divina (La JUSTÍCIA és sempre en nom de DÉU).
Els Jutges del Penal estarien en llocs urbans i amb preferència lluny del lloc on s'havia comès el crim. S'evitava la presència de la massa, que vulguis o no sempre molesta i a la qual no es pot fer callar sempre. La distància permetia reforçar l'autoritat dels jutges en poder exigir la presència de tots els testimonis, perjudicats i policies en la seu del tribunal. Això ensenya als ajuntaments i policies a saber qui mana i a no queixar-se si es queden sense guàrdies o se'ls han de pagar les dietes de desplaçament.
En celebrar-se en les ciutats més grans els espectadors possibles podien entretenir-se i d'aquesta manera se'ls feia creure en la importància pròpia, quan en realitat es tractava que el càstig pel crim es fes en el lloc més adequat possible: la ciutat ja corrupta, i lluny de l'espai que cal preservar: la natura.
El motiu més important, el que rau en el fons de la qüestió és que la funció de LA JUSTÍCIA és mantenir l'ordre natural amb la seva escala i jerarquia.
Jutjant sobre el paper, lluny del contacte amb el poble queda ben clar qui mana i es desfà definitivament el malentès que l'administració (òrgan col·lectiu dels que manen), està al servei del poble.
