Autoritat, por i poder
— Walter S. Porcel·l
El poder existeix perquè hi ha gent que té por i hi ha gent que fa por. Tenim feta ja la distinció natural de la societat, entre uns, els qui tenen el poder perquè fan por, i els qui han d'obeir perquè tenen por.
Aquest és un ordre natural de les coses que senzillament ÉS i com tot el que és no necessita explicació de cap mena. Aquest ordre natural —que sens dubte està inclòs en la informació genètica de cada persona— determina els qui es veuen forçats a governar i els qui necesiten que se'ls digui el que han de fer. Els temps actuals aquesta relació d'ordinació i subordinació es realitza a través de mitjans directes (ordres, lleis, policia) i indirectes (premsa, mitjans de comunicació).
Més perfectes semblen aquelles situacions en què l'autoritat, el mestratge es practica i s'accepta perquè sí, sense cap força ni fonament legal: és el difícil ofici d'allò que els mal llenguts anomenen Patums i Vaques sagrades. Deixem-los dir, ja que és enveja i una manera com una altra de retre pleitesia. Sempre que en un lloc, en una situació, en una organització trobeu algú que decideix i mana i no sabeu per què, és una manifestació de l'ordre natural.
En la categoria de la por i el poder hi ha un tercer grup de persones, aquells qui tenen por i fan por. Són persones predestinades a fer de corretja de transmissió entre els uns i els altres. Són imprescindibles i absolutament necessaris, són els funcionaris.
Ja en parlarem.
