Dossier «Escola Olotina» V.M. 138-A
— V.M.
Que no hi ha hagut falsificacions? Que no ha existit l'Escola Paisatgística Olotina? Digué en Pere N., mentre centrava el Vayreda, que degut segurament a l'alta temperatura del recinte oscil·lava perillosament.
Què significava, doncs, aquest dossier de quasi sis quilos que m'ha fet arribar el grup municipal de l'E.P.P.? Un dossier preciós, ben enquadernat, amb sanefes i fotografies en el que es denuncien una sèrie d'irregularitats dignes de despertar la preocupació d'aquest Govern Civil.
O la Molt Lleial Ciutat d'Olot és un cau de sicilians arnb els seus clans, famílies, castes i es practica l'«Omerta» com a norma bàsica de convivència, o els meus investigadors s'han torrat d'allò més amb la ratafia garrotxina.
En Pere N., opta per creure la segona opció i es disposa a perdre tota la nit rellegint de dalt a baix l'informe i la documentació de l'operació «PAISATGE», codi amb el qual se l'identificava a «l'Oficina».
PRIMER DIA CONFIDENCIAL
-Sortim de Girona després de rebre les instruccions de F.
-Arribada a Olot a les 11,45 h. Anem a esmorzar al bar de La placa. El cambrer ens informa que no coneix cap sala d'Art ni cap Galeria a la ciutat. Contrastem aquesta informació amb un individu que té una botiga al carrer Major de la Ciutat. (Informació Comprovada).
-12,45h. Comprem un plànol de la ciutat per no anar perduts.
-14,50 h. Arribem a un restaurant dels afores (sort que ens han dit que estava a prop...), a uns deu quilòmetres del centre i a peu per uns rostolls increïbles. El plànol és fals com un duro sevillano. (Informació comprovada).
-17,30 h. Voltem per la ciutat, carrers estrets i semiabandonats, demanem als veïns per les Galeries d'Art. Ningú no en coneix cap. (Informació comprovada. 27 individus enquestats, 18 adults mascles / 7 adults femelles / 2 menors).
-18,18 h. Hem trobat una sala d'art. Rètol despintat. Llums molt tènues. Obres raríssimes exposades a les parets. A G. li agradaria comprar-ne una pel rebedor del pis de Salt. És una obra groga amb una casa i una filera d'arbres i un avió de reacció que dibuixa al cel «BEBER ES PRECISO, AGUA SAN NARCISO». L'obra la firma un tal Vayreda i està datada en el 1872. El meu company G., s'adreça al propietari de la Galeria per interessar-se pel preu de l'obra, 2.700.000 ptes. i al comptat! A G. una mica més li dóna un infart.
Jo miro d'introduir-me en la conversa, amb l'argúcia d'esclarir els dubtes sobre la financació més idònia per la inversió artística del meu company. El marxant no sospitava. Mica en mica començàvem a veure un petit raig de llum en tot aquell fosc assumpte. Confiat, el venedor ens comentava amb passió, els peculiars orígens d'aquesta obra tardana del mestre Vayreda, trobada per un pagès mentre llaurava amb el seu bou per allà les Feixes, i rescatada per major glòria de I'Escola Paisatgística Olotina per ...
...Escola Paisatgística Olotina, per fi havíem trobat algú que coneixia la seva existència, ara trauríem l'entrellat...
Quan jo i G: li mostrarem les nostres plaques acreditatives com a investigadors oficials, el loquaç marxant emmudí de sobte i passa a ensenyar-nos el que ell deia era la seva principal activitat: els marcs pels quadres, i l'emmarcament de pòsters en general. G. li demana si aquells quadres de quals tan bé ens parlava feia un moment, no eren una altra activitat principal de la seva galeria.
Ell negà amb el cap, amb la mà i amb 14 testimonis que sortiren de darrere d'un obelisc de marbre que portava la signatura de Clarà toscament dibuixada amb esprai fosforescent.
Ell no venia cap obra d'art en la seva galeria, i aquelles obres que veiem penjades a les parets pertanyien a un conegut seu que vivia en un pis de protecció oficial amb reduït espai a les parets per penjar-les.
Mentre ens acomiadava a la porta ens reiterà que no coneixia cap altra sala d'art, o d'exposicions a la ciutat, però que si teníem algun pòster per emmarcar, en 24 h ens ho tenia bo i fet.
Eren les 20,30 h. En G. i jo tornàvem cap a Girona. Demà serà un altre dia, o no serà...
