HOMILIES EMPELTADES
 
Catequesi

— Sor Paulina de Clocalou

  En una societat corrupta i liberal que ha perdut la brúixola, el nord i els valors autèntics tradicionalistes, és fàcil que en moments de feblesa aparegui el gran dubte existencial que pot qüestionar l'autenticitat i autoritat del Legítim. Per tant, la funció i el fi en si mateix de la dialèctica - legitimista - carlina, és donar unes pautes de pensament i conducta al poble per tal d'assolir la veritat única, tot recordant alguns dels principis bàsics:
  Que les consciències de classe, arrelades profundament en les més primàries formes tribals, reafirmin les essències sense cap voluntat de claudicar de les posicions que els han estat donades per una ment còsmica superior.
  Que la classe política no perdi l'interès i la il·lusòria creença que mana. Per aquesta raó de pes, cal que els poders fàctics moguin el fil de la tramoia amb tota la subtilesa possible. Únicament en casos extrems podran fer prevaler la prepotència legítima, en les seves parcel·les de poder. També cal una lluita ferma contra tots aquells que es flipen amb menudalles de baixa mena.
  Suposem que és fora de dubte que la classe obrera ha de treballar, obeir i reivindicar per un electrodomèstic nou i una carpa de circ cada vegada més gran.
  Un altre exemple lloable seria el Foment de les Tradicions Catalanes.
  Sobretot recomanem al poble llegir el menys que pugui, per assolir un grau de felicitat cada vegada més profund. Un excés d'informació podria portar-lo en un estat biliós.
  Potser el punt més difícil serà retornar al passat esplendorós de la classe aristocràtica. El seu paper no és gens fàcil en una societat consumista, però és totalment necessària la seva presència viva, per donar el toc de "pedigree" i d'autenticitat a tot un poble promiscu que ha perdut la noció de qui és qui. Un primer pas podria ser donar una capa de vernís als casinos, els de sempre, no els de joc; per dissimular l'olor rància d'antany i retornar-los "els papers", que mai no havien d'haver perdut.
  No hem d'oblidar la qüestió crematística, la més punyent aquests moments, dintre aquesta classe social. Qüestió que podria solventar-se creant la figura del President de la Zona Aristocràtica Carlina. Entre nosaltres hi ha persones amb prou vàlua i capacitades per protegir, justificar i demanar subvencions per a espècies en vies d'extinció.
  Cal no enganyar-nos, la tasca és feixuga, però sols així podrem sentir-nos agermanats en una gran anella, sota la ment Legítima integradora de tot un poble, i viure en harmonia com a fills legítims d'uns mateixos primers pares en un gran acte d'incest universal, on la corrupció no tingui cabuda i el dimoni de la carn sigui esclafat sota la força del Polvo Legítim.