Les Bases de Queralb
— Amorós Marx
Des que ens vam adonar en el rictus carismàtic de l'Honorable Pujol de certes vel·leïtats pactistes amb elements clarament demòcrates i obertament lliurepensadors, la maquinària ideològica carlina començà a desgranar idees, a amanyagar conceptes, a arrodonir rodolins i a elaborar calladament el que seran les bases formatives i el mirall de futur del nou «Homo Catalaunicus».
Un cop elaborada aquesta proposta programàtica només calia introduir-la pel conducte correcte en la bonhomia de l'Honorable. No va ésser gens fàcil. Es requeria gran habilitat, serenor i precisió, virtuts de què gaudeix el nostre emèrit correligionari Eximenis de l'Ossobuco que, fent gala dels seus dots parapsicologies, feu aparèixer entre la quietud i placidesa de les boscúries muntanyívoles de Queralbs els ectoplasmes dels bisbes Ricard Maria Carles i Torras i Bages, així com els dels mossens Cinto, Fenosa i Torrabadella, el del conseller Dencas i el del general Savalls. Érem a mitjan agost. Queralbs sencer dormia la migdiada. En tot el poble només una ànima sensible i preocupada distreia l'estona escalivant una patata al redós de la llar de foc. De sobte, entre el cant dels ocells i dels rossinyols que van a França, se sentí una coral que entonava...
«Per vostra Nació Sagrada Honorable Redemptor,
perdoneu l'ànima corcada d'aquest poble pecador...»
L'Honorable Pujol posà la patata sobre la taula i, calçant-se les velles xiruques, sortí al jardí. Lluny, per sobre el salze, es veia una mena de lluïssor i el cant continuava...
«...Sagrada, Honorable Redemptor, perdoneu...»
-Qui em demana? -cridà Pujol, acostant-se al salze.
-Jordi, agenolla't per escoltar el missatge que et portem —digué l'ectoplasma més petit, que vagament recordava en Torras i Bages.
-Verge Santíssima! Si són en Torras, en Ricard en Fenosa, Savalls i aquests altres que ara no recordo... Oh senyors! Jo no soc digne que entreu en la meva morada, però digueu-ho tan sols de paraula i serà salva la meva ànima...
. -De paraula i per escrit! —respongué mossèn Torrabadella—. En aquests vint folis tens condensada la teva obra de govern, el teu «Programa 2000». S'ha fet seguint els designis del Legítim i és conseqüència del recte camí del Carlisme. En ells trobaràs degudament explicada la manera d'infiltrar-se en els centres de Poder, controlant la Societat Civil i les seves entitats, l'Educació, la Informació i el Sistema Econòmic.
-Però vint folis... No tindreu un resum succint...?
-Vint folis per començar —escridassà Savalls— i aquesta tasca que se t'encomana ha d'ésser enllestida la primavera del 1992, o haurem de pensar a suggerir al Legítim un altre candidat a Honorable.
-Però si només queden vint mesos!
-Exacte —afirmà Torras i Bages—. D'aquí a vint mesos celebrarem el centenari de les Bases de Manresa, símbol de la nostra essència i de la permanència del nostre pensament carlí. Serà el març de 1992, any que, segons els desvetlla la psicohistòria, serà determinant per a la reinstauració plena del Carlisme a Catalunya. Com que la història no és res més que una sèrie d'el·lipsis concèntriques, recorda, Jordi, que la Unió Catalanista, promotora de les Bases, fou un moviment polític que es constituí a Barcelona el 1891 i que aglutinava agrupacions i associacions carlines catalanistes. Talment com ara, cent anys més tard, una plataforma d'agrupacions i associacions formada per Òmnium Cultural, l'Ateneu Barcelonès, el Comitè Olímpic Català, Justícia i Pau i la Fundació Bofill, han iniciat una campanya per assentar les bases d'una autèntica Carta de Sobirania de Catalunya. Aquesta Carta de Sobirania només podrà aconseguir-se si prèviament rellancem moralment Catalunya, rearmant-la amb un catàleg d'intencions nacionals que impregnin les essències de la nostra tradició i del nostre sentiment carlí. Aquests vint folis que tu escamparàs entre els teus consellers i partidaris són el pal de paller d'aquest rearmament moral previ, just i necessari.
-Senyors, ara he vist la llum, i he comprès el sentit místic del vostre cant. La Nostra Nació Sagrada necessita un Honorable Redemptor. Aniré per feina: Senyors, bona tarda.
I empenyent contra el seu cos els vint folis, l'Honorable Pujol escampà la bona nova. Com veieu, el Carlisme avança imparable. El 92 serà nostre!
