Política Municipal Europea
— L'Observattore Olotano
Deixaren el cotxe. i tombaren la cantonada. Ja no eren a la vista. Ràpidament, agafà l'aparell d'enraonar que portava en bandolera i inicià el ritu deliciós de demanar a la grua la seva presència.
Els ho havia ben dit, el regidor aquell de la barba: «Ara que tenim la carretera oberta, i mentre duri la reparació que efectuen els dos treballadors d'O.P. és l'hora d'amortitzar la grua». La política dels municipals és aquesta: tocar els collons a la part de ciutadans a qui no els toquem amb les obres. En una altra ciutat menys conservadora, on no governessin els botiguers, en què es pensés menys en els diners i més en els ciutadans, aquest seria un bon moment per tancar els ulls i col·laborar, així, una mica, a fer suportable una situació d’emergència com la que ens toca viure.
Però pensant que qualsevol dia es pot presentar a sopar el President i el seu «séquito», que necessitem diners per instal·lar adefesis públics -trencaous, fonts - bolígrafs, carrers - espanta- velles... La política municipal -és a dir, els municipals- és la d'amagar-se, denunciar, multar sense pressa, però sense pausa ... Això és la guerra! I sobretot, aconseguir que el negoci de la grua sigui rendible!".
Aquesta política municipal es pot veure afavorida per l’arribada de la dotzena de turistes europeus que ens visiten anyalment perquè encara no han entès allò de «Com a Olot, enlloc». O aquell altre que diu «Olot és natural» i que sembla fet expressament per presidir «l’aparcament» de cotxes que la nostra grua genera.
La política municipal -dels municipals- és encaminada pel cim de tot a tocar els collons dels usuaris de la via pública.
Mentrestant no es corre el risc d'enxampar els lladregots, camells i altra gent de mal viure, que només poden provocar que els polítics municipals rebin alguna hostiada.
