Olot bressol de Catalunya
Per aquesta raó, també nosaltres subvencionem el poder establert, perdó, democràticament escollit, que és el que té cura de conservar la imatge i el so tradicionals i d'adaptar aquesta essència als temps moderns, per tal que el difícil equilibri en les consciències dels ciutadans no experimenti cap alteració que no pugui ser subsanada sense risc. Serveixi aquest preàmbul, per situar-nos i per atacar amb coneixement de causa el virus que actualment amenaça amb corrompre la naturalitat de les essències olotines, i per tant posar en perill el nostre projecte «SI OLOT ÉS NATURAL. CATALUNYA MÉS QUE MAI!» Com vostès saben, s'ha detectat darrerament un cert nerviosisme entre sectors relacionats amb el món artístic de la ciutat. Sembla ser, que contravenint les nostres clares i explicites ordres, alguns dels delegats han descuidat de sobremanera el tema de les reproduccions d'il·lustres pintors de l'escola olotina...
-Perdó. em podria repetir el preàmbul?
Bé, en atenció al representant de la Conselleria de Cultura, refaré en cinc cèntims l'explicació. L'organització de la qual formen part, s'està gastant els cèntims en un programa pilot amb l'objectiu de perpetuar «in secula seculorum», allo que ens agrada a tots: el poder establert de què formem part. Aquesta secreta experimentació s'està portant a terme a la ciutat d'Olot des de fa uns quants anys. Molts milions s'han gastat en crear figures socials i polítiques que representin als ciutadans. Molts milions s'han gastat en crear les necessitats vitals i socials als olotins, que solucionaran i/o representaran les figures polítiques i socials creades. Aquestes necessitats en què formem als olotins des de la més tendra infantesa, són les que ens interessa solucionar a nosaltres.
L'objectiu final del programa és demostrar la validesa d'aquests plantejaments, per reexportar-los a tot Catalunya, a tota Espanya en una segona fase i a l'Europa Occidental a la tercera fase, que correspondrà realitzar als nostres fills. Ha comprès, senyor representant...
-Ara sí que ho veig clar.
Bé continuem. Com deia abans, sembla evident que alguns dels delegats a Olot, per deixadesa i/o incompetència han permès que l'opinió pública s'assabentés de què podria haver-hi falsificacions, tant de forma com de firma en alguns quadres dels més i millors representants de l'Escola Paisatgística Olotina.
-Què vol dir? Que potser trafiquem amb pintures falses?
--El senyor representant de la Conselleria, potser s'hauria d'haver mirat abans el dossier que se li va lliurar el mes passat. Nosaltres no trafiquem amb pintures falses. L'Escola Olotina de Paisatge i la Sardana en totes les seves expressions, són les essències i els símbols en els que basem la nostra política de permanència. Degut a problemes difícils de comprendre per als no iniciats, el programa de reproducció d'il·lustres pintors paisatgístics, va ser interromput durant unes dècades, i el cas és que el material que ens deixaren la primera generació s'ha demostrat insuficient per les necessitats d'obra paisatgística que demana el nostre programa. Per aquesta raó hem hagut de recórrer a certes improvisacions bé de forma, o com ja he dit abans, de firma.
Així, hem arribat a mantenir un considerable estoc d'obres inèdites firmades per alguns dels més famosos pintors paisatgístics, i a hores d'ara s'avalua en un centenar els quadres que estan pendents de decidir quina firma els posem. Jo anomenaria a aquesta política: DEMANDA = OFERTA = ESTABILITAT DEL MERCAT, i el mercat en aquest cas són les essències en les que basem la nostra permanència. Continuant amb l'explicació, la inoperància dels nostres delegats olotins, ha permès que la premsa canallesca que de vegades escapa al nostre control (Punt Diari, 0loti etc. etc.), s'esplaiés anunciant a tort i a dret, firmes falses, pintures falses, etc., etc. Quan tots sabem el relatiu que és això de la falsedat. En fi, malgrat l'esforç que hem fet des de la central per publicar desmentits i rectificacions en la premsa que controlem, creiem que no és suficient i, per tant, proposem a aquesta assemblea, que acordi subvencionar qualsevol mitja que es fati ressò dels nostres plantejaments.
