Primer diàleg de Mossèn Torrabadella
— El col·lega de la veritat
-"Amic Bartomeu, us ennobleix el propòsit de lluitar amb la veritat com a única arma. Però no sigueu ingenu: el que cal no és tant el seu exercici tothora, com la resolta defensa d'allò que és veritable en el sentit concloent."
- "Sí, mossèn Josep, no en tinc cap dubte. No obstant això, sembla que vós no estigueu d'acord que allò que és vertader s'hagi de protegir amb l'assídua pràctica de la veridicitat."
-"És indubtable que es pot preservar amb la veridicitat des d'un punt de vista teòric. En la realitat, cal no menysprear la mentida com a eina per combatre la falsedat."
-"Mentir és el voluntari acte d'ocultar allò que és verídic. Com pugnar així contra l'engany?"
- "Mentint amaguem allò autèntic, però no ho destruïm perquè és allò que realment és."
-"I quin mal podem fer a "lo" ver utilitzant la veritat?"
-"Diferents formes de comprensió, pertocant a altres tantes maneres d’entendre-la, a partir de distintes concepcions filosòfiques o religioses."
-"Podríem considerar que aquells qui, per les raons que vós proposeu, sostenen com a cert allò que no és, més que engalipar, erren?"
-"Ja som on jo volia, senyor catedràtic. Us equivoqueu. Tan perillós és advocar allò fals amb la voluntat de perdre's a un mateix, com prop Bartomeu Torrabadella celebrà el Nadal del 1833 a Casserres, el seu poble natal. El dia de Sant Esteve partí a corre-cuita cap a França, fins a Tours exactament. Allí s'entrevistà amb Carles Josep Enric d'Espanya. El Comte d'Espanya tenia un aspecte descuidat, els cabells llargs i desarreglats, no es tallava les ungles i les portava brutes. I és que el confinament, al qual l'havien sotmès les autoritats franceses a petició del govern espanyol, no li provava gens, a aquell home d'acció. A continuació reproduïm part de la conversa entre els dos notables interlocutors:
-Senyor Torrabadella, vós sou un intel·lectual i no ho podeu entendre com jo. Us asseguro que la meva fidelitat ha estat sempre coherent.
-Però vós parleu de lleialtat a un home, i la condició humana és voluble per naturalesa. Són els ideals el que es manté immutable i sòlid.
-Perdoneu, professor, no us parlo d'un simple mortal, em refereixo al Rei, i ell posseeix la sobirania per dret diví.
-Sí, evidentment que hom només hauria de poder cenyir una corona per voluntat divina. Malauradament, en aquests temps un monarca és exposat a múltiples pressions. Sense el do de la infal·libilitat ens té a nosaltres, el clergat, per tal que l'aconsellem.
-El clergat hauria de ser un pilar de la monarquia, una eina per aconseguir el respecte i la submissió dels súbdits.
-Ho som, no en tingueu cap dubte, però cal que el sobirà no es descarni del camí que li ha marcat el Senyor Suprem. Nosaltres vetllem perquè així sia.
-Senyor catedràtic, soc descendent d'una noble família. Lluís XV va atorgar al meu avi el títol de marquès d'Espanha. Durant la meva adolescència vaig patir l'espasmòdica convulsió de la meva pàtria, la meva família va deixar el país i ens vam instal·lar a Anglaterra, després que els "sans-culottes" assassinessin el nostre monarca. En aquells moments em vaig sentir orfe. Anys més tard tinguí la sort de poder lluitar per un sobirà, en Ferran VII. Ell agraí la meva lleialtat concedint-me el títol de Comte d'Espanya; allò fou com si hagués retrobat el meu pare. A partir d'aquell dia sempre he estat fidel al meu nou senyor. He combatut qualsevol qui hagi gosat aixecar-se contra la seva autoritat, ja sia liberal o ultra-reialista.
-Sí, tot això és molt èpic, però què m'heu de dir de l'aixecament de Brihuega?
-Vós, a més d'intel·ligent, sou un impertinent. Malgrat el que es digués, el fet és que al cap i a la fi vaig estar al costat del meu rei. A mi m'encarregaren d'aixafar la revolta. Per ordre meva s'afusellà Georges Bessières i hàbilment vaig manar cremar tots els documents dels insurgents.
Professor, som a l'heretgia."
-"No volia pas arribar fins aquí. M'he deixat portar per la vostra dialèctica."
-"Ja ho suposo, però, heu comprès el risc de tractar la qüestió amb poca sagacitat? Cal més que voluntat, per vèncer la fal·làcia. S'ha de ser astut."
-"Entenc les vostres raons. Malgrat tot, actuar amb la veracitat, encara que sigui complicat, és més net."
-"Us enganyeu, perquè per batallar amb pulcritud contra les fal·lacies utilitzeu les seves mateixes argúcies. O, és que creieu que ens podem condemnar per emprar la fal·làcia, per anorrear els farsants que pretenen evident el que és fals?"
-"Potser teniu raó, però és una realitat molt crua."
-"Deixeu-vos de romanticismes, i creieu-me: la mentida és un mitjà legítim per salvaguardar la veritat absoluta."
