Segon diàleg de Mossèn Torrabadella
— El col·lega de la veritat
La conjuntura d'aquell moment era ben delicada: per una banda les tensions entre els professors de les diferents facultats, que simpatitzaven amb un o altre contendent del litigi successori; per l'altra, l'afany governamental de traslladar, de mica en mica, càtedres a Barcelona, recelosos de la posició carlina majoritària entre els catedràtics cerverins.
El canceller sortia d'un tumultuós claustre de professors de cànons, celebrat al paranimf. Estava cansat i deprimit. Sense sort, topà amb Vicens Pou i Marca, no tingué possibilitat d'esquivar-lo, no li quedà més remei que seguir-li la conversa, d'un fragment de la qual us presentem còpia:
-"Sí, ja sé que teniu molts maldecaps, però això no és excusa perquè no prengueu una determinació decidida."
-"Determinar-me? De què? Com puc establir amb precisió alguna cosa, en tot aquest garbuix?".
-"No t'excitis, Bartomeu, calma't!".
-"Com he de calmar-me? Què saps tu com trobar un punt d'equilibri entre les irritades posicions dels professors d'aquesta Universitat? De quina manera convèncer el Govern que mantingui les càtedres al nostre centre?"
-"Bé, suposo que deu ésser difícil per a tots aquells escurçons que sense lluitar mai sota la bandera de la causa monàrquica, amb fins sinistres, van escalar posicions a la cort i van ésser la desgràcia del nostre desitjat Sobirà, ja que descontentaren el poble fent-li sentir el pes de l'autoritat reial amb despotisme i arbitrarietats, per tal que s'arribés a desitjar un canvi que ells mateixos oferiren. Ara, envoltant la il·legítima reina no han de permetre l'exercici del nostre ministeri si no ens subjuguem als seus corruptes propòsits."
-"I arribat el cas, què caldrà fer?"
-"No hi ha dubte, no podem permetre que els impius liberals sembrin la llavor de la discòrdia amb el malèfic propòsit de provocar l'enfrontament entre el sacerdoci i l'Imperi, cosa que només provocaria greus danys als dos poders i als pobles."
-"Hi ha d'haver un desllorigador per tal de trobar un desenllaç que permeti portar endavant el país, sense dessagnar-se en una lluita fratricida. Potser a partir dels punts de contacte que puguin tenir els elements moderats d'una i altra opció."
-"Traieu-vos del cap aquesta cabòria. El centre sempre ha estat una il·lusió o millor una trampa, en realitat els qui practiquen el "moderantisme" són un grup reduït, el fi dels quals és fer de pont entre el reialisme i el progressisme. No existeixen els moderats, en el fons són progressistes; uns i altres coincideixen en els objectius, encara que els empaitin en medis diferents."
