Setè diàleg de Mossèn Torrabadella
— El col·lega de la veritat
Tranquil i assossegat, va rebre en les seves estances en Francesc Noguera i Rocafiguera, catedràtic d'institucions i cànons. Amb ell mantingué un interessant canvi d'impressions:
-Crec que per tal que triomfi la sagrada causa del nostre amable sobirà, el senyor Carles V, cal planificar minuciosament un programa d'actuacions que proposi solucions als problemes de la nació, mentre que a la vegada es preservin les raons de la nostra lluita.
-Senyor Torrabadella, perdoneu-me, però no heu dit res.
-Què voleu dir? No he dit res?
-Qui ha d'explicar-se sou vós. Aquesta parrafada que acabeu de proferir està molt bé com a argument proselitista, però francament, creieu que ha d'ésser així?
-Ara soc jo qui no comprenc. Per què us sobta la meva proposta? O millor dit, el meu anhel. Per què el nostre combat ha d'ésser improvisat i precipitat? No basem la nostra acció en els principis inalterables de la tradició? La nostra política és immutable. Per què no ens ha de permetre, aquesta circumstància, que puguem preparar un pla per dirigir l'Estat?
-Però Bartomeu, baixeu dels núvols... Com voleu dirigir el país amb un programa preestablert? Com es pot fer política d'una manera sobtada o casual? Cal projectar una conducta de govern per portar el nostre esforç a l'èxit. No toqueu a morts, mossèn. Creieu que l'acció de govern pot estar convinguda per endavant amb un poble com el nostre? En qualsevol moment pot sortir l'inesperat que capgiri l'"status quo". La política, perquè sigui efectiva ha d'ésser elàstica i flexible, que permeti posar remei a qualsevol impensat esdeveniment.
-Mossèn Francesc, com podeu ésser polític si considereu la política un desordre?
-Precisament la política és desordre que no cal pas ordenar. Un cop s'ha comprès, cal jugar-hi amb les regles establertes, però no es pot anar contracorrent.
-Això que dieu no és cristià. Us hauria de donar vergonya de vestir els hàbits de l'Església Catòlica i Apostòlica.
-No em feu riure! El Catolicisme ha contribuït a mantenir el desori del món. Aquest és el nostre magisteri. La tradició consisteix a mantenir el desgavell social per tal que els qui són capaços de comprendre'l puguin mantenir els seus privilegis.
-Sou boig, parleu per boca del diable, la nostra tasca és redimir la Humanitat i menar amb virtut el poble.
-El poble no sap el que vol, és banal, estúpid i cretí. Recordeu, si no, el motí d'Esquillace? El marquès era odiat perquè era estranger. Però Leopoldo de Gregorio es fotia de l'aversió del populatxo, alliberà el comerç de grans i allò produí un encariment dels preus dels productes de consum que se sumà a les males collites d'aquells anys, però la gent ho suportà. I sabeu quan es revoltaren? Doncs en el moment en què el cínic estadista prohibí l'ús de la capa llarga i del capell xamberg. Una qüestió de moda feu rebel·lar-se aquells famèlics pàries. Creieu-me, les reaccions dels habitants d'aquests reialmes són imprevisibles. En qualsevol moment la manca de bravesa dels braus d'una cursa pot convertir-se en un aldarull que acabi en tragèdia.
