Vuitè diàleg de Mossèn Torrabadella
— El col·lega de la veritat
-Crec que caldria persuadir S.M. Don Carles de la conveniència de retornar al Principat els furs i les llibertats que li foren arrabassats per Felip V.
-Quina bajanada heu dit ara! Com voleu que el Legítim Pretendent revoqui els decrets de Nova Planta que dictà el seu besavi, com a sublim acte d'inici d’una nova política substitutòria de la decadència de la casa d'Habsburg?
-Mossèn Torrabadella, cal tornar les constitucions que se suprimiren als pobles d'Espanya per tal que La nostra molt noble causa arreli entre les classes populars i, amb el seu suport, el Pretendent, Carles Maria Isidre de Borbó, pugui cenyir la corona que li correspon.
-Sí, nosaltres defensem la legitimitat de l'autèntic monarca. Però recuperar el tron no s'ha de fer a qualsevol preu, cal no oblidar les sagrades premisses de la nostra lluita: Déu, Pàtria, Rei. Penseu que som el baluard de l'absolutisme davant la follia liberal i dissoluta. El sol fet d'aconseguir el suport del populatxo no és motiu per retornar el país en una situació no superada.
-No es tracta de circumstàncies resoltes. Nosaltres lluitem per l'absolutisme del nostre monarca, no pas per mantenir el centralisme. Són els isabelins els qui necessiten consolidar-lo. Per contra, la nostra Graciosa Majestat pot ésser generós amb els pobles, perquè el seu dret emana directament de Déu i no pas del control dels estaments de poder.
-Tots els vostres raonaments són inconsistents. El que vós denomineu privilegis de Catalunya no són més que les lleis que uns reis amb poders absoluts imposaren als seus súbdits. Els successors d'aquells sobirans han anat modificant els preceptes dels seus antecessors. Per què al poble pla han d'ésser més apreciats els d'uns monarques que els dels altres, si l'objecte de les regles els preserva les seves prerrogatives i les de la cort? Et pot comprendre que els súbdits d'aquest reialme tinguin consideració a la Pepa, perquè és pensada per a ells. La Constitució de Cadis sí que els concedeix exempcions. Els ciutadans francesos, per mitjà de la Revolució participaren en un projecte comú i per això el defensaren a ultrança.
¿Quin català francès negarà la seva pàtria a favor de la nació catalana, producció de sobirans, autoritats i dèspotes que imposaren la seva voluntat tirànicament, opressivament i fins i tot brutalment als seus vassalls?
-Precisament els cristins són uniformistes i neguen les qualitats immutables diferenciadores de les nacions de l'Estat espanyol. Cal que nosaltres no caiguem en el mateix error.
-Sabeu què us dic? Que tot això que em dieu no són més que les cabòries de burgesos amb apetències nobiliàries.
