Novè diàleg de Mossèn Torrabadella
— El col·lega de la veritat
Ara tractava desesperadament de conciliar-se amb la regenta, Maria Cristina, i si no, que Don Carles s'hi repensés. Ja li era ben igual el bàndol, volia a qualsevol preu tornar a la política.
Es sorprengué de trobar-se amb mossèn Torrabadella; malgrat tot, fàcilment iniciaren una entusiasmada discussió.
-He sentit a dir que voleu tornar a la política...
-És possible. He fet algunes gestions, però no n'he tret res en clar.
-També he sentit rumors de la vostra falta de fidelitat.
-Ja veig, mossèn, que teniu ganes de tocar-me els pebrots. Jo mai no em vaig comprometre amb cap causa, i sembla que no tinc lloc en cap dels bàndols que es disputen el futur polític d'Espanya.
-Vós potser ho heu oblidat, però la vostra decidida actitud davant la Infanta Lluïsa Carlota us apropà a la nostra causa.
-Ja he dit més d'una vegada que "mans blanques no ofenen". Jo vaig ésser un home imprescindible per al rei Ferran, però tal i com anaven les coses em vaig veure la pedregada a sobre. Maria Cristina havia de recórrer al suport liberal si volia que la seva filla cenyís la corona; i si ells entraven al govern, haurien de rodar caps, i un seria el meu.
-Doncs precisament en aquesta situació, per què us voleu reconciliar amb la regenta?
-Ja ha passat un temps prudencial; ara fins i tot els més extremistes han comprovat que no existeix un govern liberal, ni tan sols no és possible aquella política diluïda que practicava el meu col·lega Cea Bermúdez. Són termes contraposats, liberalisme i govern, i el despotisme il·lustrat és una temeritat. Tot això ja ho sabia, i per això vaig clausurar universitats i vaig implantar escoles de tauromàquia. I és que jo, que soc d'origen humil, us puc assegurar que no calen pas gaires estudis ni títols per governar un país, però sí que s'ha de ser un bon "torero", cal veure-les venir, no tenir por, arrambar-se al brau, no dubtar mai, i matar d'una estocada, ni que t'enfrontis amb una dolça dama com Na Lluïsa Carlota de les Dues Sicílies. Les dones són unes diablesses en la política, però si les femelles són el trumfo, doncs caldrà "arrastrar".
