Paradisos fiscals carlins

— Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols

Els estalviadors que vulguin fugir de la confiscació fiscal pròpia dels corruptes estats democràtics, poden acollir-se a la protecció d'algun rei o príncep. En efecte, per estrany que pugui semblar a les ments intoxicades pels demagògics eslògans d'alguns partits polítics, que troben normal ser generós amb els diners dels altres, hi ha encara monarques, prínceps i ducs que protegeixen l'estalviador.
Quina extraordinària autoritat, la d'aquests nobles senyors que, anant contra el corrent consumista, han convertit els seus estats en paradisos de l'estalvi i de la inversió i en puntes de llança del contraatac final carlí que restaurarà l'estat natural de les coses durant l'any 1992!
Territoris privilegiats, els criteris econòmics dels quals no es basen en les vel·leïtats del Ministre d'Hisenda de torn, ni en les imposicions contra natura de depravades organitzacions de cooperació internacional, com el FMI, la CEE, l'OCDE. i el COI, si no en l'estabilitat i la permanència dels valors.
Com en tants de casos, la Corona Britànica dona l'exemple a seguir a les altres monarquies de menys prestigi, amb l'establiment de paradisos a Gibraltar; illes de Man, Jersey i Guernsey; Bermudes, Bahames, Verges i tants d'altres. El Gran Ducat de Luxemburg, el Ducat de Liechtenstein, el Principat de Mònaco i, evidentment, el Principat d'Andorra són altres exemples encomiables.