Liechtenstein
— Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols
El seu estat sobirà es regeix pel dret germànic, que admet adjudicacions testamentàries que depenen només de la voluntat del donant i sobre les quals no hi ha cap impost.
El Duc, que no admet en la pràctica la divisió del seu poder personal, protegeix amb total coherència política el poder personal del testador per fer el que vulgui amb els seus diners i deixar-los a qui li sembli. Aquesta prerrogativa ducal satisfà una necessitat sentida per molts aristòcrates de deixar béns en legítima herència a les concubines i als fills naturals, sense haver de pagar recàrrecs. Aquestes disposicions se solen prendre sota la forma de trusts i societats, de les quals el país en té més que habitants.
Qui s'escandalitzi per l'ús de societats no ha d'oblidar que reialesa i la noblesa estigueren presents en la constitució de les primeres societats mercantils.
La Corona britànica va promoure empreses conjuntes amb el corsari Drake i la Corona francesa va finançar la primera companyia per traficar amb l'Orient, fins al punt que una ciutat bretona on s'hi feu un port per la flota es diu Lorient. El Duc, per a estalviar-se despeses innecessàries, ha cedit la sobirania monetària sobre el paper moneda del seu ducat al veí estat suís, que disposa de modernes fàbriques d'imprimir. Però Ell es reserva l'autèntica sobirania en forma d'una excel·lent i valuosa pinacoteca.
En lloc d'enterrar els quadres a la caixa forta d'un banc, com fan els japonesos amb els quadres de Van Gogh, el Duc ha decidit aportar-los per a la millora del nivell cultural del populatxo i ha autoritzat al Ministre de Cultura perquè construeixi un Museu amb càrrec al pressupost: les obres podran ser contemplades després de pagar l'entrada (altrament ningú no valoraria una exposició gratuïta) i el Duc se n'embutxacarà el paper moneda així obtingut.
