PARADISOS CARLINS
 
Sark

— Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols

 Com una mena d'annex a l'illa de Guernsey, ran de la costa de Normandia, hi ha l'illa de Sark. Té 6 km² i uns 500 habitants que, gràcies al seu règim feudal, gaudeixen del nivell de vida més alt del món. Sark és un paradís virtuós i ecològic: els diumenges no hi ha servei de desembarcament de turistes. Els vehicles de motor hi són prohibits. Així com Guernsey és un paradís respecte a la Gran Bretanya, perquè té un impost sobre la renda del 20% (tipus únic), Sark és un paradís respecte a Guernsey perquè ningú no paga cap impost. Les úniques exaccions són un mòdic recàrrec sobre els tiquets de viatge dels turistes que visiten l'illa i sobre les begudes alcohòliques i el tabac.
 Amb la petita recaptació així obtinguda n'hi ha prou per a satisfer totes les necessitats socials, que són: escola, camins, urinaris, registre de la propietat i presó. Si els diners no arriben, el Senescal visita els rics per a donar-los l'oportunitat de ser virtuosos practicant la caritat. Sark és un Estat autènticament feudal. El seu Senyor natural, Michel de Beaumont, governa ajudat per un parlament format pels propietaris de l'illa, els quals tenen molt clar que la seva principal missió és NO fer lleis, per tal de no interferir les llibertats de l'individu. A la presó, que resta normalment oberta, només hi tanquen els inspectors d'hisenda d'altres països quan tenen el mal gust d'anar a investigar on no els pertoca. L'origen d'aitals singularitats i de la seva pervivència rau en la protecció del Monarca britànic, que sent la necessitat de protegir l'estratègic pas del Canal de la Mànega contra els corsaris.
 Quan el Senyor de Sark ret homenatge a Sa Majestat Britànica, contrau l'obligació de mantenir 40 mosqueters per a combatre els enemics de la Monarquia, a canvi de no pagar impostos ni ell ni els seus vassalls.