Montecarlo (Mònaco)
— Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols
Quan un aristòcrata com cal es vol desprendre dels diners que li sobren o, senzillament, se'ls vol patejar tots, que millor que posar la seva fortuna en mans de la divina Providència? Montecarlo ha tingut tradicionalment una tendència paradoxal a les innovacions i a l’experimentació científica, el Príncep Raniero va destacar per les seves investigacions oceanogràfiques, de les quals la premsa científica es feu ressò. Menys ressò han tingut les seves investigacions genètiques, tot i que els seus resultats ocupen permanentment la denominada premsa del cor. En efecte, havent llegit les obres completes de Mendel, se li va acudir de millorar la seva nissaga barrejant la seva sang amb la d'una plebea yanki. Aquest experiment científic, que li va costar un gran esforç i prestigi, no va conduir a cap resultat perquè, després dels creuaments, Mendel sempre observava quatre pèsols mentre que el Príncep només ha tingut tres fills.
La genètica, tan important per a qualsevol casa regnant, el considerarà un protomàrtir que va confondre la Ciència amb un joc d’atzar.
