PARADISOS CARLINS
 
Montecarlo (Mònaco)

— Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols

 Tot i que s'ha presentat el Principat de Mònaco com un refugi d'estalviadors individuals, que s'hi acullen a la protecció del Príncep, la seva funció social dins l'esquema de valors carlins ha estat la de proporcionar la sempre necessària frivolitat. El nom de Mònaco no li escau. Els carlins li diem «Montecarlo», com els nostres avis i el General Savalls. L'economia tradicional, que es basa en l'acumulació continuada d'actius de tota mena, no té la seva contrapartida en la moderna mania consumista de productes innecessaris, sinó en la pura i simple dilapidació.
 Quan un aristòcrata com cal es vol desprendre dels diners que li sobren o, senzillament, se'ls vol patejar tots, que millor que posar la seva fortuna en mans de la divina Providència? Montecarlo ha tingut tradicionalment una tendència paradoxal a les innovacions i a l’experimentació científica, el Príncep Raniero va destacar per les seves investigacions oceanogràfiques, de les quals la premsa científica es feu ressò. Menys ressò han tingut les seves investigacions genètiques, tot i que els seus resultats ocupen permanentment la denominada premsa del cor. En efecte, havent llegit les obres completes de Mendel, se li va acudir de millorar la seva nissaga barrejant la seva sang amb la d'una plebea yanki. Aquest experiment científic, que li va costar un gran esforç i prestigi, no va conduir a cap resultat perquè, després dels creuaments, Mendel sempre observava quatre pèsols mentre que el Príncep només ha tingut tres fills.
 La genètica, tan important per a qualsevol casa regnant, el considerarà un protomàrtir que va confondre la Ciència amb un joc d’atzar.