Gibraltar
— Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols
Situada la roca també en una cruïlla de mars i de Continents, ha après a treure profit de la seva situació, de la naturalesa humana i de l'estat natural de les coses. Però el camí no ha sigut pas planer.
Com Malta, la reducció de les forces britàniques va comportar el desmantellament de la seva economia, que vivia al marge del cicle econòmic, xuclant plàcidament els subsidis del Ministeri de defensa. Gibraltar també va tenir la temptació demagògica, que és com els grecs definien la corrupció democràtica.
Però, curiosament, un líder parlamentari, aparentment vacunat contra la ideologia carlina, va trobar el camí de la victòria en l'antic esperit de resistència que va des dels micos als «llanitos», passant pels moros, tots units en la seva lluita contra els espanyols. L'Honorable J. J. Bossano, Primer Ministre de Gibraltar, va engegar un programa econòmic basat en el mercat i, adonant-se de què l'únic recurs abundant en l'admirable país era la força de treball, es va dedicar a reciclar els empleats del Govern perquè en lloc de consumir, produïssin alguna cosa. Els llocs de treball s'han creat al sector de serveis als estalviadors i inversors. El marc legal ha hagut de ser modificat i, en previsió de la manca de credibilitat en les promeses derivades del parlament, Gibraltar ha garantit l'exempció fiscal durant vint-i-cinc anys a determinades societats.
Aquesta garantia no és necessària en els règims carlins consolidats i Gibraltar, tot i dependre de la Corona Britànica va comprendre que li calia un senyor natural intermedi. Com que encara no el té (com l'illa de Man té el seu Bisbe), ha creat una jerarquia oficial en la qual l'Honorable J. J. Bossano, en un gest que el fa encara més honorable, s'ha autocol·locat en tercer lloc, després del Governador i del Ministre de Justícia. Enfilant-se cap al cim, apareix en sisè lloc el Bisbe de Gibraltar, seguit a més distància pel Canonge de Gibraltar, el Rabí, el Ministre de l'Església d'Escòcia i el Ministre de l'Església Metodista.
També hi apareixen, integrats en aquesta revolucionària política d'Estat, amb el nº 11 l'antic cap del Govern, Sir Joshua Hassan, amb el nº 15 el líder de l'oposició i evidentment, l'oficial encarregat de guardar la bandera.
Gibraltar va bé.
