PARADISOS CARLINS
 
Xipre

— Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols

 La llegenda fa començar la història de Xipre sota el signe d'Afrodita, però els ocupants que ha tingut l'illa hi han anat no pas per motius eròtics o afrodisíacs sinó per raons estratègiques i comercials.
 Després d'hostatjar fenicis, egipcis, perses, romans, bizantins, àrabs, venecians, turcs i britànics, l'illa s'aprofita avui de la seva experiència per acollir persones i capitals de tot l'Orient Mitjà. Arreplega els fugitius de l'antic paradís del Líban.
 Mima i afalaga els serveis secrets de molts països: Grècia i Turquia hi tenen els seus agents per raons òbvies; la CIA i la KGB consideren l'illa com una base excel·lent; el Mossad israelí hi controla els agents àrabs; la Gran Bretanya ho ausculta tot amb el radar de les seves bases. El General Savalls s'hi trobaria com a casa seva. En aquest racó de món inestable, la part grega de l'illa s'ha convertit en un oasi d'estabilitat i de prosperitat perquè ha sabut combinar la seva submissió a la Corona Britànica amb un govern de tipus teocràtic, inspirat en les ensenyances de l'arquebisbe Makarios.
 A diferència d'altres paradisos, Xipre té firmats 18 convenis de doble imposició, cosa que facilita el treball dels enginyers fiscals i fa més agradable la vida dels seus clients.